dissabte, 22 de novembre del 2008

17-11-08









Jo em pensava que seria molt llarg, pero els bons moments passen rapid en aquesta vida. No em posare melodramatic, pero deixo Nepal, amb molta, molta pena i uns grans records viscuts , de tot tipus.
I la despedida no podia ser millor que una passejada per tota la meitat est del himalayes a 9000 metres d'alçada.
Nepal es com ser del Barça....., si sents els seus colors al cor, es mes que un pais, es magic........

1 comentari:

Jordi Martí i Subirà ha dit...

Llavors la India es com ser del Reial Madrid? O__O

TT