dijous, 26 de juny de 2008

14-6-08


Sopo un Dal Bat , que es el tipic menjar nepali. Una petita sopa de llenties, que barrejen amb un arros i verdures. Tenim unes ganes d'arribar a Kathmandu per fotrens un pollastre o un troç de carn, que ens morim.

14-06-08






Dragnag-Gokyo.Per fi un dia tranquil. Per la tarda em vaig fotre una dutxa calenteta, d'aquelles que no tenen preu, despres del dia Chola, i vaig dormir 12 hores com un angelet. A les 12 del mati sortim amb la calma,cap a Gokyo, son tres horetes de cami, pero hem de creuar un riu sense pont, si no volem caminar 5 hores de volta.Aixi que pantalones afuera i a gelar-se les cames. Despres del riu el paisssatge torna a ser lunar, i la boira ajuda a fer ambient. Arribem a Gokyo, que te un llac enorme, sense problemes, pero el dia esta super tapat i el Monzon ja a arribat del tot, aixi que ja no tindrem gairebe cap mes dia despejat.

13-6-08


I aquesta es la cantera que baixem despres, seguit d'un caminet final de baixades i pujadetes , en total 8 hores de cami. Em pensava que no em podia cansar mes que el dia del camp base, pero realment no savem el limit de la nostra resistencia fins que no la posem a prova. Suposo que es el rodatge de tans dies caminant, pero em sorpreng a mi mateix descobrin que tampoc estic tant malament de forma fisica. Aquest trekking sense dubte, m'esta posant a to, i em va la mar de be. Ja m'he tret mitja "barriga cervecera" que duia asobre.

13-6-08




Mama mia el Chola Pass!. Caminem per la neu i esta tapat, plovent a ratets,tinc les mans gelades, la mer... de guants xinesos que vaig comprar a Kathmandu, amb marca North face, estan empapats. I veiem petjades d'un animal que son del leopard0 de les neus, segons em diu el Pant. Diuen que es molt dificil de veure ,pero no se si es el cansament, el meu cap que a mes de 5000 fa tonteries, pero m'imagino al leopardo devant meu i dient-me allo de "Hombre Carlitos, que hace un chico como tu en un lugar como este" i que be que m'aniras de dinar!!!!!! , i em cago als pantalons....

13-6-08




La pujada es una autentica cantera de roques i comença a ploure. En tres hores arribem al pas. "Una mica de Neu?", la nevada de fa dos dies tambe va caure aqui, i tenim un pam de neu que trepitjar i mitja hora de cami per atravesar el pas.

13-6-08


No hi ha dia de descans. El Pant vol reservar-se el dia per si surt algun imprevist mes endevant, aixi que el Chola Pass ens espera. El paisatge em fa sentir com si estigues a Irlanda, amb aquell terra verd, de herba musgosa, que sembla una manta. El Chola pass es adalt de les montanyes del fons.Tenim unes 7 hores de cami. En teoria trobarem "una mica de neu" adalt del pas, pero diu el Pant que es molt curtet.

13-6-08




Dormo vestit dins el sac, ja que la cabanya, te un forat enorme que fa de sortida de fums de la cuina, aixi que amb aire acondicionat hem dormit ben fresquest!!!. El pastor es un xavalet d'uns 20 anys, super-majo , que ens va fer un dalbat, bonissim per sopar i una sopa per esmorçar i que m'ensenya les cries de Yak, que te, en un corralet a part.

12-6-08






Baixem fins Gorak Shep i deixem la senyera clavada a les parets del Lodge, junt amb tropecientas que adornen el lloc.Per qualsevol alpinista , no hem fet res del altre mon , pero per nosaltres ha estat una gran conquesta, i comencem a baixar mes contents que totes les coses.


La aventurilla continua, i per no tornar pel mateix cami que hem pujat, volem creuar a la vall del Gokyo, aixo significa, baixar fins Dzongla (4700), desviar-se del cami facil, plagat de Lodges i atravesar el Chola Pass, a 5300, per tornar a baixar a Dragnag a 4600, a la altra part de la Vall.


Caminem 4 hores de baixada, fins Dzongla, per un senderillo que fa por, ja que es super estret, mitg metro, i esta trencat per molts llocs.El cansament que porto asobre dels dies anteriors es notable, i com que tenim un dia extra, comentem de parar un dia a Dzongla, pero al arribar, els 2 Lodges que hi ha, estan tancats, estem fora de la ruta comu, i no tenim on dormir. Estem super cansats i tirar enrera significaria 2 hores mes fins a Tuklha, aixi que la unica opcio es dormir amb el pastor de Yaks, tots junts en la seva cabanya, construida , aprofitant una gran roca i un toldo. No volies aventurilles "Màrtin"?, pues alli estamos!!!!!

12-6-08


Ara ja puc dir que he tingut el peus per sobre l'Everest ;-)

12-6-08







En 2,5 hores arribem al cim, i el dia s'obre com si ens estigues esperant que arribesim a adalt. Yeeeepppppaaaa!!!!!. Arribem al punt mes alt de tot el trekking 5550 i podem disfrutar de les vistes del Everest i de la vall ,durant mes d'una hora. Trobem a un frances en el cim i donem gracies a Deu, per poder disfrutar d'aquest moment , amb aquest temps. Hem estat de sort!!!

12-6-08


Despres de dormir 10 hores, de 19 a 5 , tornem a l'ataque del Kalapattar, el dia sembla que esta tapadot, pero a mesura que anem pujant, faig les primeres fotos del Everest ,tapat entre els nuvols, i del Nuptse (7861), que queda a la dreta i devant i per aixo sembla mes alt.

11-06-08




Com deia el Iñaki, abans de deixar-nos en l'Anapurna, "Hay que subir, pero tambien hay que bajar". Aixi que amb la illusio d'haver arribat, i la celebracio, me he oblidat d'on soc i que tenim 3 hores mes de tornada a Gorak Shep. Osties la tornada!!!, el pu.. glaciar no s'acava mai, hem caminat desde les 5 del mati , 6 hores entre Kalapattar i camp base, a mes de 5000 i despres de 11 dies estic rodat de caminar , pero no soc superman i 9 hores de caminata fan que arribi mes cansat que mai en la meva vida al Lodge.

11-6-08


El Camp Base , vist desde lluny. El glaciar puja cap a la dreta, llastima que el dia esta super tapat, esperem al dia seguent tenir sort desde el Kalapattar.

dimecres, 25 de juny de 2008

11-6-08







Baixem del Kalapattar, descansem una mica, esmorcem i sobre les 10 , comencem la caminata seguint el glaciar, cap el camp base. Venen amb nosaltres el Charles, 21 anys , angles, i la Korine, austriaca de 29, tots dos viatgen sols i sense guia, i com que la zona del glaciar per arribar al camp base es perillosa i el cami es molt complicat de trobar perque es un autentic pedregal, em demanen de seguir el nostre guia , aixi que anem cinc cap alli. Pel cami veiem alguna avalanxa petita ,pero que fan un soroll enorme.


I per fi a les 13 hores de 11 de juny, arribem a la primera meta del trekking, el somiat camp base .El dia esta molt tapat i plou a ratets i no queda ninguna tenda, la temporada a acavat i realment no hi ha res, de res ,excepte els restes dels llocs on estaven plantades les tendes. La Corine, que anava retrasada, en arribar on som nosaltres,el primer que pregunta es, where is the base camp?
El dia anterior amb una semarreta groga i un coixi vermell que compro al Lodge,cosim la millor bandera del mon, per celebrar la arribada.

Despres de 11 dies , uns 55 km per sobre dels 3000 metres i unes 60 hores de musculacio de cames, Pepito piscinas, fumador compulsiu, bebedor ocasional ;-) , juerguista retirat, etc, etc, en el camp base del Everest, a 5300 metres d'alçada............. whith two eggs!!!!!!. Estem super contents i excitats, llastima que falta la Laureta per celebrar-ho tos plegats.....

11-6-08






A despertar-me a les 5 del mati, veig per la finestra que ha caigut una nevadeta, per començar a adornar el dia.....Esta bastant tapat, pero decidim de pujar , ja que no saps mai quan despejara, i volem estar sobre les 7 al cim del kalapattar, que es quan en teoria ha de començar a obrir-se el dia. Pero a mitja pujada tenim clar que el dia seguira tapat per la banda del everest aixi que baixem i aprofitarem per anar al camp base avui i dema tornarem a pujar avuiam si el temps canvia.
Just derrera del Kala Pattar veiem el Pumori, i sembla que estiguem baixos , pero es que el Pumori son 7165, i el tenim a tocar.....

10-6-08





Douglha- Gorak Shep (5150). Dormo 12 hores reparadores a 4600. Em llevo amb unes vistes espectaculars amb el dia despejat, pero tornar a fer el mateix cami es fa pesat i sense illusio , i la falta de la Laura i del Rhana, tambe ens afecta una mica. Quan superem el punt del desvio del centre metereologic, el cami torna a ser nou i sembla que recuperem les ganes de tirar endevant.

9-06-08



Lobuche- Duglha (4620). La Laura a pasat mala nit, i jo tambe tinc bastant mal de cap, aixi que decidim baixar, aDuglha, per recuperar-nos i pujar al dia seguent.Pero al tornar atravesar el santuari de baixada, que te una pujada pedregosa bastant durilla, la Laura comenta que te bastant clar de no tornar a pujar pq esta patint masa i que no val la pena , que tan sols es una montanya. Aixi que ens aturem a Duglha i valorem la situacio. Finalment decideix de tirar abaix amb el Rhana,i m'anima a continuar ja que tan sols falten dos dies per arribar al camp base.Aixi que el Pant, l'Umesh i jo , tirarem amunt i ens trobarem amb la Laura a Kathmandu en un maxim de 10 dies. Ens fa molta pena de separar-nos pero ens tornarem a trobar en uns dies.

8-6-2008




Lobuche (4910). Fem una altre dia de parada. La Laura ja fa dos dies que pren ibuprofeno que li treu el mal de cap, pero li torna, al pasar-li l'efecte, aixi que decidim de parar-nos aqui. Jo tampoc estic be del tot i tinc una mena de nervis a l'estomec, que em desperten per la nit, i tambe em pasa algun cop durant el dia, es com si et faltes aire, fas una respiracio profunda i llavors l'estomec fa una cosa rara, que no acavo d'entendre, pero que m'incomoda i m'obliga a moure'm. Per aprofitar el dia, visitem una estacio metereologica, Italo-nepali, que hi ha a 45 minuts de Lobuche,que sembla la piramide del Louvre, i atravesem els 5000, per primera vegada, pujant adalt dels receptors de l'estacio, a 5070.