29-9-08

Imagina't un pont a 160 metres d'alçada, al nord del Nepal, sobre el riu Bhote Kosi, a pocs kilometres de la frontera Tibetana. Es el tercer bungy jump mes alt del mon.A Sud Africa n'hi ha un de 230 metres, que no vull ni imaginar-me'l .Velocitat: de 0 a 140 km/h en 2 segons...............ARA SALTA.

MAMA, NO HO TORNARE A FER!!!! (VIDEO)

28-9-08

Sopar de "chiken in basket" i partideta de cartes a la terrassa del guest house amb el Bert i la Amber. L'ofici no s'oblida i un formatge a Tamel, hem recorda............. que lluny que esta Santa Caterina, en l'espai i en el temps........

28-9-08

Les visites al Toni (vww.tdhf,com), sempre em son gratificants. Te 60 anys i fa 6 que va començar el seu projecte aqui al Nepal. Es un home ple de experiencia i de bona fe. Xerrem una bona estona, sobre la situacio politica , els nens orfes, els nens del carrer,les situacions familiars, les castes, i em posa una mica al dia de la realitat del pais. Te pensat retirarse a finals d'any i esta una mica depre i preocupat per com continuara el projecte, pero surto d'alli ple d'energia positiva. M'aconsella visitar un projecte frances que es diu vww.umbrellanepal.com i la Ganga m'acompanya a veure'ls. Tenen 8 cases d'acollida i 320 nens. Es un gran projecte, i tenen una casa pels cooperants. Hi ha gent de varios paisos ,israelins, australians ,europeus i estic pensant d'anar-hi a viure, uns 15 dies com a minim, per coneixer i participar d'aquest projecte desde dins.

Ahir dissabte, que es el dia festiu de la setmana, vem anar a veure al Khem i ja ens hem apuntat per anar a fer el salt de Bungee de 160 metres!!!!!!, no 120 ,que pensava jo. Si en surto viu, penjare el video d'aqui uns dies. Tambe vaig sortir a fer algunes fotos per Tamel, per que feia una setmana que no tocava la camara. Podeu veure al Robert , passejant al nens del carrer amb la moto, ja fa 5 mesos que es per aqui i al igual que la Irantzu es coneixen a tots els nens.

Amb ella he anat aquest mati a veure el projecte, en el que ella esta participant. Es un drop-in-center , una mena de centre de dia, on els nens del carrer poden anar a dutxar-se, menjar, i fan diverses activitats. En total son 32 nens inscrits, pero alguns hi van cada dia, i altres de tant en tant. Gairebe tots inhalen cola en bossa, tenen entre 10 i 17 anys .Es un projecte local de gent nepali ,aquest es un primer lloc on poden observar als nens i amb el temps poder alguns aniran a l'escola. No pots ficar a un nen del carrer directament a una escola o un orfanat perque duren dos dies i s'escapen. La Irantzu ja fa un any que es a Kathmandu, i coneix molta gent i la realitat de Tamel. He estat tot el mati amb ells, i penso que ho podre combinar amb l'orfant de l'umbrella , on tots els nens van a l'escola i tindre temps lliure de 9 a 15, i amb l'angles del orfanat del Raul. Ja veurem. De moment dema marxem un parell de dies fora, aclarare idees i a la tornada ja veure com m'ho plantejo.

25-9-08

Kathmandu de nou. La temperatura es perfecte, ja fa una mica de fresqueta i els 1000 metres d'alçada s'agraeixen, en comparacio a la xafogor de Bangkok. Pero la situacio politica esta una mica mogudeta. Vem arribar al vespre del 22. A l'aeroport ja em van sorpendre. Han pujat el visat d'un mes de 30 us dolars a 40, i per 2 mesos 100 dollars!!!! Que pasa?, li pregunto al policia dels vistats, New goverment.....new rules. Els maoistes estan al govern desde l'Agost i estan canviant les coses.....han fet fora definitivament al rei i ara son en teoria una Republica.
Una de les parelles que havien de volar tambe el 19, han vingut amb mi al guest house. Son dos anglesos , el Bert i la Amber, que viuen a Australia i estan viatjant per un any, es la seva primera visita a Nepal. A les deu de la nit els porto al Reagee bar a fer una cerveseta ,per que coneguin una mica l'ambientillo de Kathmandu, pero tot esta tancat. Tots el locals han de tancar a les 22. No hi ha musica en directe als locals nocturns.No veig gairebe ninguna paradeta de menjar.....hi ha molt silenci i molta policia militar passejant pels foscos carrers.
A l'endema visito al Raul,que treballa com encarregat de projecte ,en un orfanat amb 32 nens acollits. La O.N.G es diu petit mon i esta totalment mantinguda per una famosa cadena catalana de supermercats. El projecte va començar al Gener, pero ja esta totalment engegat ,i els llocs de treball els cobreixen amb gent local. Tots els nens van a una escola propera.Em paso la tarda amb ells i el que fare sera una copia del curs d'angles interactiu que porto al ordinador, (que no l'he tocat en 6 mesos), ja que hem comenta el Raul, que els hi anira be pel nens mes grans que ja fan servir l'ordinador.Ara tenen un periode de vacances per un festival que ve en una setmana i tindran molt temps lliure per provar-lo. Hi ha nens desde 3 fins a 15 anys.
Ahir va ploure tot el dia, i sembla que el canvi cap al bon temps que esta apunt d'arribar, li costara una mica aquests any. Totes les botigues estaven tancades a Tamel. Fan vaga en protesta per la nova llei de l'horari nocturn. Apart d'aixo ,el nou govern han retallat molt,el numero de bufals que es mataran en el proper Festival i la gent del carrer, que es la que mes disfruta d'aquest menjar gratuit a les festivitats estan fent protestes.
Vem anar a veure, amb la parella d'anglesos ,al Khem, a l' agencia de viages on vaig fer el Treking. Em va regalar una pashmina que tenia per mi, es un sol d'home.Els anglesos
estan preparan un treking, i volem anar a fer un salt de bungee, que hi ha a 80 km de Kathmandu de 120 metres, que es un dels mes alts d'asia. Una parella de catalans ja el van fer al Juny i em van dir que es de muerte i que no m'ho perdi si puc. El Bert, ha fet ja 6 salts, a la seva vida, i un de 140 metres que esta a Nova Zelanda.....te mes ganes que jo de fer aquest.
Per la nit sopem amb el Robert, que vaig coneixer al Juny i dos cooperants mes del projectede la Vicky Sherpa. Em comenta la possibilitat de participar en un projecte amb nens del carrer,en el que treballa la Irantzu, una altra noia que vaig coneixer al Juny.Visitare el projecte aquests dies i veurem que pasa. Avui anire a veure tambe al Toni de Tdhf, aviam quines alternatives pot proposar-me.

22-9-08

Avui 5 hores mes d'espera a l' aeroport de Bangkok, quan per fi semblava que podiem volar a Kathmandu.....El divendres 19 tenia vol a les 13:50, pero quan vaig arribar, despres de despedir-nos amb la Celine, el vol estava cancelat per raons tecniques, no retrasat, cancelat del tot. Ens quedem sense volar unes 15 persones. Dos matrimonis amb 2 fills petits cadascu, dues parelles, i varios mes. Despres d'esperar 4 hores aviam si trobaven un vol on ficar-nos, ens envien a un hotel i l'endema ens diran el que. El vol de Thai a kathmandu del dissabte esta ple i haurem d'esperar fins avui dilluns per volar , que es el seguent vol regular de Nepal Airlines.Encara que es una companyia internacional, es un cachodeo i ,estem super mal informats .Jo m'ho he pres amb calma ja que no tinc presa , pero els matrimonis amb fills , estan que trinen i hi ha hagut bastanta tensio. Aixi que m'he pasat 3 dies a un hotel de 3 estrelles,en el pis 16 en la millor habitacio d'hotel de tot el viatge , bones vistes i amb tots el gastos pagats. He aprofitat per actualitzar el blog, que mai l'havia portat a dia, per arreglar l'ordinador, que havia caigut a terra i la pantalla nomes s'aguantava per un costat, sort que vaig trobar un manetes que em va fer un "apaño" amb dues peces metaliques i 4 cargols. No ha quedat molt fort pero crec que aguantara els 2 mesos que queden.
He aprofitat tambe per contactar amb gent a Kathmandu, per provar de trobar una organitzacio en la que fer alguna cooperacio aquests dos mesos. La idea es agafar experiencia aquest any,provar els dos mesos, i si trobo un projecte que em motivi i en el qual pugui aportar bones coses, i si em sento be, tornar l'any que ve apartir del març, per un temps encara no definit. Vaig contactar fa dues setmanes amb el Toni de Tdhf, la O.N.G que es va quedar la Laura al Juliol i agost cooperant, pero em va dir que te totes les places ocupades i que no em podia oferir res, que quan jo arribi, mirara d'ajudar-me a trobar algun altre projecte. Per tenir mes alternatives, he contactat tambe amb el Raul, un amic de Carles Canyete el que ens havia posat amb contacte amb el Toni. Ell esta treballant en una O.N.G i apart esta en un projecte personal d'un orfanat , en el qual poder puc participar-hi. Ja veurem. De moment m'ha dit que el visiti aquesta setmana, que vegi el projecte , pero que en pricipi, no volen cooperants, perque no han tingut gaire bona experiencia amb aquests, ja que la majoria de la gent normalment ,ve a viure l'experiencia i no s'ho prenen gaire en serio, que depen del que jo els hi pugui ofrir.Un cop estigui a Kathmandu em moure per buscar altres possibilitats. Aviam com evolucionen les coses els propers dies.
I avui quan hem arribat contents a l'aeroport a les 11 per volar a la13, el vol esta retrasat a les 18, els de la companyia ,segur que ho sabien de sobres pero ens han fet deixar l'hotel a les 1o per no haber de pagar un dia mes a tot el grup. I ja veurem si surt alhora, aixi que aborrit que estic amb 5 hores d'espera mes, aprofito per escriure unes linies , que he enganxat una connexio wireless a la sala de fumadors........

19-9-08

19-9-08

Arribem a Bangkok, on pasarem els ultims dos dies amb la Celine abans d'agafar camins diferents. Ella acava del tot el seu viatge i torna cap a Paris, i jo torno cap a Kathmandu. Comencem a recordar tot el que hem viscut els ultims mesos. No m'he donat compte del temps fins que no ho hem xerrat. Hem estat 9 setmanes viatjant junts, que es diu rapid i a mi m'han pasat mes rapid encara. Ha estat una companya de viatge de conya. Els dos viatjem mes o menys amb la mateixa filosofia , ja portavem uns mesos de trote tots dos i ens ho hem pres amb calma i sense objectius de visites gaire concrets, sencillament anar caminant i disfrutant del que anava venint. Hem voltat el desert del Gobi , ens hem relaxat a les illes, i hem pujat el Mt Fuji i voltat Japo durant un mes. La nena els te ben posats, i amb 25 anyets , va decidir marxar a veure mon i s'ha pasat 8 mesos voltant per Asia, amb 800 euros mensuals que tenia d'atur, i aixo que es el seu primer viatge!!!! Ja li he dit que aixo enganxa molt i ho te clarisim, que treballara uns mesos i continuara per sud-america l'any que ve. Ara vol provar de montar una exposicio de les seves fotografies del viatge a Paris, li dessitjo tota la sort del mon. Pero no li agrada que li facin fotos aixi que n'he pogut recuperar nomes unes quantes per despedir-me. Es la segona despedida seria que tinc durant el viatge i es fa dur quan pases tant de temps amb una persona 24 hores al dia i de cop, et trobes de nou "solo ante el peligro". La trobare a faltar. Pero aixi es la vida i comença una nova etapa. Good luck and bee happy Xerinita!!!

16-9-08

L'ultim tren cap a l'aeroport a les 7 del mati. Per primera vegada veiem els nens amb els uniformes i les pesades carteres de pell, que porten penjades a l'esquena.Pensavem en una hora per arribar a l'aeroport, pero no trobem tren express , i triguem gairebe dues, arrribem 45 minuts abans de l'hora del despegue. Ja no hi ha ningu facturant a China Airlines, la companyia mes barata que vem trobar. Per sort el vol esta retrasat 20 minuts i tenim el temps just, pero arribarem si Deu vol o millor dit si els xinesos volen. La senyoreta de facturacio ens diu que necesitem bitllet de sortida de Tailandia, si no tenim visat, o sino , no podem volar. Com???? Why?.Que son les normes etc,etc,etc,Nosaltres som europeus i no necesitem visat per entrar a Tailandia!!!. Marxa i torna amb la encarregada , pero que tampoc parla un bon angles i torna-hi. Que necesitem bitllet de sortida del pais. Que no, que si, que tornem-hi, i el temps anava pasant, van a buscar a un encarregat que per fi parla un correcte angles. Tornem a discutir i la cosa ja es comenca a calentar de debo. Desde quan aixo? Pensem que poder amb els ultims problemes a Thailandia han canviat alguna norma i ara es necesari, pero el xinito encargado, per sort ens diu que fa 8 anys que treballa alli i que sempre te que explicar la mateixa historia als turistes cap a Bangkok. Comor????? .Hem entrat dues vegades a Thailandia els ultims 6 mesos sense visat i sense bitlet de sortida i li ensenyo el pasaport amb els segells. Que no, que si,que no. Ok, no volem perdre l'avio. Quina es la solucio?. Que podem comprar un vol cap a on volguem per poder tenir bitllet de sortida del pais. I UN CUERNO!!!, no volem comprar cap bitllet. Ens explica que a Tailandia poden revisar-nos aixo i que si no tenim bitllet de sortida , els hi posen una multa a ells, a la companyia aerea. A si? i de quan es el import? No sap que contestar i ens imprimeix tota una fulla amb normes i ens diu que esta tot alli escrit. I el temps va passant. Comenco a pensar que perdem l'avio. I torna a discutir i a llegir les normes i a ensenyar-nos la pantalla amb mes normes,pero ninguna clara. I si volem sortir del pais en bus cap a Laos que pasa?. Necesiteu bitllet de reserva del bus. Ja no queda temps i finalment deixa d'insistir i ens diu que ok, que podem volar.... ME CA.. EN EL PUT. CHINO. La mare que el va parir!!, l'unic que volien era provar de vendre un altre bitllet, explican-te el rollo , amb la presio de que perds l'avio.I si vas de pardillo suposo que alguns turistes hauran comprat el bitllet.

Durant el viatge els xinesos han estat una pesadilla per mi. Van tancar el Tibet i no vaig poder entrar-hi al Juny. Vaig voler visitar Beijin i entrar en tren a Mongolia i em vaig pasar dos matins a la embaixada chinesa a Kathmandu per poder conseguir el visat, i no va haver-hi manera ,per la arribada dels jocs olimpics. I nomes em faltava el pu.. xino intentant vendre'm la moto aqui. I si Xina es el futur,que esta clar que ho sera.......ho tenim clar.Aixi que cuidadito amb China Airlines i la mare que els va parir.

15-9-08

No vull marxar de Japo sense pujar a alguna de les montanyes ruses que hem anat veient durant tot el viatge. A un poble, a la base del Mt Fugi n'hi ha una espectacular, pero em vaig quedar amb les ganes. Aixi que anem a un dels parcs de Tokyo i pujem al Thunder Dolphin. Mama mia!!! es de les que fan por de debo, pasa per damunt dels edificis i per dins!!!, velocitat maxima 130 km/h, disfruto com un enano, pero em quedo amb les ganes de repetir, perque hi ha una hora de cua.

14-9-08

Dins el mateix parc hi ha un temple i ens trobem un casament. Es caxondo, el que la gent demana a les tabletes d'oracio dels temples.

14-9-08

Harajuku es el barri pels adolencents. Els diumenges per la tarda, pasejant pel parc o pel carrer principal on hi han les botigues, pots veure molts cosplays, (es disfracen dels seus personatges de manga i anims preferits), i el contrast entre el Japo tradicional i una juventut sense vergonya i molt extravagant. Veiem tambe alguna adolescent occidental disfrassada, en su salsa, flipant de estar a Tokyo disfrutant de la seva aficio.

14-9-08

Tornem cap a Tokyo, per pasar l'ultim cap de setmana abans de tornar a Bangkok.El diumenge al mati anem a l'estadi de Sumo , que es fa un campionat durant 15 dies al Setembre. Les entrades barates estan totes venudes i no volem pagar 9000 yens , aixi que ho deixem estar. Pero al marxar s'apropa una parella de japonesos i ens diuen si volem entrar, que tenen entrades de sobres, i que no volen diners. Acceptem el regal i torno a sorpendre'm del caracter japones. Suposo que serien entrades d' empresa o similar, pero qui no demanaria , a dos guiris com nosaltres a Barcelona o a on fos, com a minim els 3500 yens que marca l'entrada, i que pagariem molt agust? Secillament son aixi, son la ostia, son diferents, realment molt diferents..........

12-9-08

El menjar es una altra de les diferencies que fan de Japo, un pais per disfrutar. Apart del classic sushi i sashimi, que esta bonissim, a mi els yakitoris m'han encantat, com a menjar rapid, sa i economic. Broquetes de tot tipus peix, carn, bolets, vegetals, cuinats al carbo, al final del dia amb una cerveseta ben fresca. Les petites barbacoes electriques o amb alcohol son tambe molt populars i curioses. Hem menjat inclus en una barbacoa de lava del Mt Fugi a Kyoto. Els dolços de tot tipus ,tambe son sorprenentts. Hi ha una cadena de fast food que es diu Pepper lunch , que et serveixen un bistec cru amb grasa infiltrada amb una planxa calenta, que et fas al teu gust, que esta de mort. I aixo que el nostre presupost no ha donat per descubrir la mitja i alta cuina japonesa, que ha de ser la ostia!!!

11-9-08

Al cap d'una estona en veiem dues mes, ja es fosc i la manada de turistes ha marxat.

11-9-08

Per la tarda voltem el barri de Gion, per provar de veure alguna Geisha. Es el barri on estan els restaurants de luxe i si tens sort pots veure'n alguna venint o tornant d'alguna cita. Diuen que en queden unes 2000 a tot Japo.Ens trobem grups de turistes a cada cantonada esperant amb les camares a la ma. i per primera vegada sento vergonya de fer fotos, perque arriba un taxi i veiem un grup de turistes corrent darrera del taxi, ja que n'havien vist una dins. El taxi es para i baixa la Geisha i una acompanyant. Jo amb el teleobjectiu em puc mantenir a distancia , pero la gent, en plan paparazzi total, la van acosar d'una manera per fer-li fotos a un metre, com si fos una estrella de Hollywood sense guardaspatlles, que sento vergonya per la pobra noia i de participar en el acoso.

11-9-08

Voltem el barri antic i el mercat de menjar, un carrer estret ple de botiguetes encantadores amb tot tipus de menjar fresc , envasat i dolços.

10-9-08

10-9-09

Els aparadors dels restaurants de Japo, es una altra de les coses que sorprenen .Positivament per nosaltres perque podem demanar a dit , pero tots els plats exposats son fets de plastic, inclus les cerveses amb la seva escuma i son perfectes reproduccions dels plats que et serviran a dins. A que mossegaries aquesta carn i la patata?