I de les coses que m'han sentat pitjor es el no poder-me despedir del Raju i que m'entengues. Es un noi amb algun tipus de deficiencia mental, que viu a la casa Machhapuchhre. El van recollir del carrer i ningu sap ni d'on ha sortit ni quans anys te, el van abandonar. Es super carinyos i pacific, i va ser dels primers que em va fer sentir util , quan estava bastant perdut al començament de estar aqui. No parla gens d'angles ni jo gens de nepali, pero ens hem entes a la perfeccio. Al començament va ser complicat per mi perque ha estat la primera vegada a la vida que m'he relacionat amb una persona amb una deficiencia psiquica, pero en pocs dies ja erem amics. La despedida ha estat un "good bye brother" i fins dema , que ningu sap quan sera. Li he enmarcat la foto del tobogan amb un gran marc verd de paper perque se la possi a l'habitacio i li ha encantat.
1 comentari:
El somriure de l foto del tobogan,i la mirada reflexiva de la foto amb blanc i negre,mirateles be, ¿on es la deficiencia? jo crec que que expresen molta tendresa, i un gran cor. Tupare
Publica un comentari a l'entrada