dijous, 30 d’octubre del 2008

26-10-08




Em despedeixo de la gran familia i del projecte Umbrella. He estat tan sols 3 setmanes i ha estat mes una llarga visita que una cooperacio, pero m'he fet la idea del que es un projecte d'aquest tipus i d'aquest tamany. Treballar al Nepal amb gent local no es facil. Es una lluita constant, en molts aspectes.Treballant en la traduccio de la pagina web en les oficines he vist al Jackie molts dies del nervis, amb problemes amb el nou govern, amb problemes amb els treballadors. Han passat una mala epoca, perque van tancar dues cases d'acollida on es feia trafic de nenes i nens. I evidentment la gent que es beneficiava d'aquest negoci es van convertir en enemics d'Umbrella i van atacar la organitzacio, desprestigiant-la amb falses acusacions, etc, etc. Per un altre banda els voluntaris com a maxim poden estar 5 mesos al pais, amb lo qual portar una organitzacio amb 300 nens i amb nous voluntaris cada 2-3 -5 mesos es un treball afegit, i la gent local que treballa al projecte te les seves limitacions a nivell d'idioma, de coneixements informatics, etc. El "nepali" en general, pel que m'han explicat els encarregats dels tres projectes que he visitat, et seguira en el teu projecte, pero no li demanis improvisacio, perque no s'en surten gaire be. La diferencia de cultures i d'entendre la vida es enorme i provoca aquestes diferencies alhora de treballar plegats.

Pero en el fons, es pels nens que es fa tot, i aqui ells son feliços, son una gran familia i estan acollits, ben alimentats, sans, ben vestits i escolaritzats, que es el mes important i pel que val la pena tota la feina feta i per fer.
Em despedeixo de cuina-menjador de la casa i de la nevera a la que afegeixo unes quantes fotos de record.