divendres, 17 d’octubre del 2008

13-10-08




37 YEARS YOUNG. Es el meu aniversari i es fa extrany tan lluny de casa i sense bufar espelmes amb la family. Pero rodejat de juventut i de nens em sento com als 25 ;-))). Pero es sempre un dia de reflexio i asumeixo amb pena, que ja es ,,mes o menys, la mitad de la meva vida , perque als 74 segur que estare per l'arrastre. El tema de l'edad i de la mort esta sempre present a la meva ment i es el que mes em motiva a aprofitar el temps que em queda de vida. Es una autentica PUTADA ,que el meu cos es comenci a denigrar i que arribara un moment, d'aqui no molt, que ja no podre fer el que em vingui de gust. I l' evidencia de que un dia em morire, i adios muy buenas, em recorda que 70-80 anys de vida esta molt be , que es un regal de l'univers, i no es pas poc temps, pero que passa super rapid , i que ja cal que aprofiti, perque no em perdonaria mai abans de morirme allo de: a mi m'hagues agradat fer algo mes a la vida o ara ja es massa tard per fer-ho. Aixi que em recordo que tots tenim tan sols: Un temps de vida amb data de caducitat, un Planeta precios en el que vivim, i molts somnis i illusions per complir, que tenim la responsabilitat de respondre, per poder sentir-nos feliços i realitzats.
Apart de la depre per l'edad i per l'angoixa que començo a sentir a l'estomec per la tornada a Bcn en 6 setmanes, el millor regal que he rebut es , el poder haber disfrutat d'aquest temps que m'he "comprat" aquest any. Perque per mi , el "temps", es el millor que es pot comprar a la vida, ni motos , ni coches , ni pisos, ni res material ens emportarem d'aquesta vida quan morim.
Per celebrar-ho, anem a la bolera uns quants voluntaris i bufo un llumi, per demanar un dessitg, en una pila de pastisets de xocolata.
I per acabar el dia el Doc ens toca unes cançons amb la seva guitarra i la seva profunda veu irlandesa a la casa. He passat un bon dia d'aniversari, pel mati m'he regalat una sessio de 2,5 hores de massatges, reflexologia i un massatge que fan amb oli calent a la front durant 30 minuts, que m'han deixat "estupendo".
I moltes gracies a tots els que us heu recordat de mi avui, amb missatges i trucades, per fer-me
sentir aprop de casa.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Anys i anys per molts anys,a la una per molts anys, a les dues per molts anys..................................................................

Peppo

Anònim ha dit...

felicitats, aprofita el que et queda.

Una altre Balança

Anònim ha dit...

Molt inspirat el dia de l'aniversari oi tete?

Espero que escoltessis el meu missatge de veu.

TT.

Anònim ha dit...

No pateixis pel pas del temps que passa,i el temps que queda, el mes important es fer en cada moment el que creguis que omple mes la teva vida,pot ser als 60 anys tindras limitacions fisiques,pero son les menys importants,si el teu cap i el teu cor treballen plegts,podras mantenir eternament,les mateixes il-lusions,que has tingut,que tens, i que tindras,t'ho diu un que,amb mes de 65 anys,mou la seva vida,amb la matiexa il-lusio que cuan en tenia 18,amb limitacions,pero asumides,i el mes important per mi es,estar envoltat de la gent a la que estimo,encara que sigui a traves d'internet,i a milers de km. de distancia,per tant.........En el dia d'avui.......moltes felicitats........Tupare