Agafem el primer tren bala (Shinkansen), i pujem fins Nagano, a la montanya, i d'alli fins Yudanaka, un poblet on per casualitat arribem al ryokan del Hikiro , un japones que ens ensenyara la part mes amable del caracter japones i on dormim per primera vegada en un tatami i ens banyem cada nit en un Onsen, d'aigua calenta, que es una delicia. Començo a entendre perque viuen tans anys els japonesos..........
1 comentari:
Hola Tete!!!! va parir el super viatge que t'estàs fotent!!! És vist que vas comparir 11 dies amb 2 germans que viatjaven junts? Doncs, a veure si ho emulem i viatgem junts per aquests mónd de Déu (és broma... ;-)). Bé, veig que t'ho estàs passant de conya i que estàs fent unes fotos xulíssimes... Espero que tot es segueixi anant tant bé com fins ara... abraçada i petonets de la teva tata.
La tata.
Publica un comentari a l'entrada