Arribem a Bangkok, on pasarem els ultims dos dies amb la Celine abans d'agafar camins diferents. Ella acava del tot el seu viatge i torna cap a Paris, i jo torno cap a Kathmandu. Comencem a recordar tot el que hem viscut els ultims mesos. No m'he donat compte del temps fins que no ho hem xerrat. Hem estat 9 setmanes viatjant junts, que es diu rapid i a mi m'han pasat mes rapid encara. Ha estat una companya de viatge de conya. Els dos viatjem mes o menys amb la mateixa filosofia , ja portavem uns mesos de trote tots dos i ens ho hem pres amb calma i sense objectius de visites gaire concrets, sencillament anar caminant i disfrutant del que anava venint. Hem voltat el desert del Gobi , ens hem relaxat a les illes, i hem pujat el Mt Fuji i voltat Japo durant un mes. La nena els te ben posats, i amb 25 anyets , va decidir marxar a veure mon i s'ha pasat 8 mesos voltant per Asia, amb 800 euros mensuals que tenia d'atur, i aixo que es el seu primer viatge!!!! Ja li he dit que aixo enganxa molt i ho te clarisim, que treballara uns mesos i continuara per sud-america l'any que ve. Ara vol provar de montar una exposicio de les seves fotografies del viatge a Paris, li dessitjo tota la sort del mon. Pero no li agrada que li facin fotos aixi que n'he pogut recuperar nomes unes quantes per despedir-me. Es la segona despedida seria que tinc durant el viatge i es fa dur quan pases tant de temps amb una persona 24 hores al dia i de cop, et trobes de nou "solo ante el peligro". La trobare a faltar. Pero aixi es la vida i comença una nova etapa. Good luck and bee happy Xerinita!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada