Dos dies de cotxe per tornar a fer els 500 km cap a U.B. Tornem per un altre cami, encara mes lent que l'anada, visitem el monastir de Ongiyn i acampem alli. Les moltissimes hores de cotxe, per poder recorrer l'inmens territori i les precaries carreteres , es l'unic inconvenient pesat de viatjar per Mongolia, pero alhora te la gracia de que no hi ha practicament turisme i es mante com fa molts anys enrera. Ben mirat espero que triguin anys en arribar els complexes hotelers i les bones carreteres, per qui vulgui recorrer, segons diuen , l'ultim pais verge, pur, natural i salvatge que queda en tot Asia, a molts anys de distancia del estress del nostre segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada