La primera nit , a Pakhding, despres de sopar, surto a fora a fer un cigarret, i veig encara a porters caminant de nit, amb petites llenternes iluminant a terra. Fan el transport de Lukla a Namche Bazar, dos dies de cami. I al observar a un, que pasa just devant meu, al pujar dos esglaons que hi ha devant de la casa, veig que es tambaleja una mica i al cap d 10 metres, cau a terra , amb la carrega. Surto corrents a ajudar-lo a aixecar-se, pero es queixa de la cama i del cap, aixi que vaig cap a dins del guest house a demanar ajuda. Resulta que es un nen de 16 anys, petit com un tap de basa, que deu pesar uns 50 kilos i que esta carregant, dos sacs d'arros de 30 kilos cadascun. Ens explica que es la segona vegada que cau avui, i ens quedem super sorpresos. El fem entrar a dins, sopa uns fideus i arriba el company, que va amb ell, un adult , i ens explica , que el nen ha perdut el temps, amb els amics jugant a un joc nepali, i que se li ha fet de nit. Al dia seguent, ens el trobem pel cami i com que no pot amb la carrega, i esta tocat de les caigudes d'ahir, i nosaltres anem sobrats de pes, li demanem a un dels nostres porters que carregui un dels sacs i la Laura vol carregar la seva moxila. El guia no ho permet, i carrega ell la moxila, i el nen mes content que totes les coses. Pero el millor de tot, es que al cap de 4 hores de cami, la pujada final a Namche Bazar es super pronunciada, i ens el trobem amb una caixa de San Miguel, a sobre del sac d'arros, ja que s'ha trobat a un colega que porta 5 caixes(24 llaunes de 33= 8 kilos), i l'ajuda amb una caixa. El mon dels porters , capta tota la nostra atencio el començament del trekking.
1 comentari:
Deu ser molt trist el mon dels porters, aquesta escena que expliques es esfareidora, el mon no es just,o som potser nosaltres els que no el fem just.Romiem-ho Deixant aquest fet a banda te raor la Virgin amb el seu comentari ets un mot bon fotograf. Tupare
Publica un comentari a l'entrada