Baixem del Kalapattar, descansem una mica, esmorcem i sobre les 10 , comencem la caminata seguint el glaciar, cap el camp base. Venen amb nosaltres el Charles, 21 anys , angles, i la Korine, austriaca de 29, tots dos viatgen sols i sense guia, i com que la zona del glaciar per arribar al camp base es perillosa i el cami es molt complicat de trobar perque es un autentic pedregal, em demanen de seguir el nostre guia , aixi que anem cinc cap alli. Pel cami veiem alguna avalanxa petita ,pero que fan un soroll enorme.
I per fi a les 13 hores de 11 de juny, arribem a la primera meta del trekking, el somiat camp base .El dia esta molt tapat i plou a ratets i no queda ninguna tenda, la temporada a acavat i realment no hi ha res, de res ,excepte els restes dels llocs on estaven plantades les tendes. La Corine, que anava retrasada, en arribar on som nosaltres,el primer que pregunta es, where is the base camp?
El dia anterior amb una semarreta groga i un coixi vermell que compro al Lodge,cosim la millor bandera del mon, per celebrar la arribada.
Despres de 11 dies , uns 55 km per sobre dels 3000 metres i unes 60 hores de musculacio de cames, Pepito piscinas, fumador compulsiu, bebedor ocasional ;-) , juerguista retirat, etc, etc, en el camp base del Everest, a 5300 metres d'alçada............. whith two eggs!!!!!!. Estem super contents i excitats, llastima que falta la Laureta per celebrar-ho tos plegats.....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada