dimecres, 17 de setembre del 2008

9-9-08





L'entorn de Koyasan, es encantador i el cami que porta al temple de Ukumoin, atravesa un bosc que es un cementiri enorme amb milers de tombes. Es un passeig durant 1,5 km molt imresionant. Molts seguidors del budisme shingon, volen estar enterrats aqui aprop de Kukai que despres de dos anys estudiant a la China , va trobar en aquesta montanya, el lloc perfecte per contruir un centre monastic i aquest primer temple l'any 816 , per convertir-se despres , en el centre del budisme shingon al Japo.

9-9-08





Seguim en tren darrera tren i arribem a Koya-San.Un conjunt de temples a la montanya, on hi ha la possiblilitat de dormir en un dels temples, conviure amb els monjos i participar en alguna de les activitats monastiques. A les 6 del mati assistim a l' oracio matinal amb ells.
Per desgracia esta super masificat de turisme, hi ha 50 temples i reben un mil.lio de visites a l'any!!!. aixi que es super car i el negoci evident que tenen montat li treu molt d'encant a l'experiencia. Pero no voliem marxar de Japo sense dormir en un temple, i aixo si, sopem de p.m. en el monastir a base exclusivament de verdures. Tenen prohibit tambe l'all i la ceba.

8-9-09


Dormim en un youth hostel antic de 30 anys, portat per dos iaiets encantadors, que conserva la estructura classica japonesa , amb el jardi al mitg de la casa i les seves carpes a l'aigua.

7-9-08



Baixem per la costa fins Shirahama, una ciutat on es van quedar sense platja, despres d'un ciclo i van portar sorra blanca de no se quin pais per reconstruir-la, aixi que sembla que estiguem al carib.( els japos son realment sorprenents). Tambe trobem un Onsen d'aigua termal a la vora del mar, fins hi tot pots baixar a refrescar-te si les ones t'ho permeten.

video Tiggers

Una altra de les coses que no m'esperava, es la aficio i devocio que tenen pel beisbol. Un dissabte a la nit, que jugaven els tiggers, al entrar a un yakitori per sopar, ens trobem , que el fan per la tele i que devant de cada lloc a la barra, tenen una foto de cada un dels jugadors dels Tiggers, i si el jugador que tens devant teu, puntua durant el partit, tens una cervesa gratis. Ole!! Tinc sort, i guanyo una cervesa, ens expliquen el sistema i ens posen l'imne del Tiggers, quan ja van tots una mica tocadets!!! . Estavem a Tokushima alnord de Shikoku, que no hi ha gaire turisme i suposo que els hi va fer gracia que entressim alli. Em van regalar fins hi tot la foto del jugador de record. Sorpreses japoneses!!

dilluns, 15 de setembre del 2008

6-9-08




Deixem la illa de Shikoku i arribem a Osaka , a la regio de kansai, que es la part sud-central de la gran illa de Honshu .Voltem la ciutat amb la seva animada vida nocturna, Per sort, o per desgracia, tots els youth hostels al Japo, tanquen les portes a les 23 o a les 24, aixi que no hem anat a dormir mai mes tard de mitja nit. A l'endema, volem baixar cap a Koya San, pero ens trobem per primera vegada que els trens estan tots plens fins a la tarda, ja que es cap de setmana .Aixi que visitem l'acuari de Osaka, famos i sorprenent perque te el tanc d'aigua mes gran del mon, 4.500 tones d'aigua i dos taurons balena a l'interior.

diumenge, 14 de setembre del 2008

5-9-08



Per desgracia , igual que et trobes un pont de lianes, super natural i super cuidat al mitg de la montanya, la super poblacio de Japo, fa que aprofitin al maxim l'espai, i fotin destroses com aquesta, una estructura monstruosa de ciment per aguantar un parquing, en mitg de la montanya.

4-9-08



Els autobusos , tenen un sistema molt curios de tiquet. Quan pujes, la maquina et dona un numero, i la pantalla t'indica el preu que has de pagar quan baixes.
I per les tardes, quan el sol s'en va , el banyet d'aigua termal al Onsen et relaxa de les tensions del dia. !Que be que viuen i que ben montat que ho tenen el japonesos!!!

4-9-08


Em sorpren molt agradablement la falta de barreres arquitectoniques al Japo. No hi ha valles a les cases i els horts, els jardins i les plantacions estan a la vista de tothom amb lo qual, pasejant pel pobles tens una sensacio de espai obert molt agradable, sense murs que et tapin la vista. Inclus els cementiris no tenen murs, baixant de Chiiori a peu per la carretera trobo aquest cementiri al mitg del bosc amb les tombes repartides per tot arreu.

4-9-08



Seguim cap el nord , fins la Vall de Iya, una zona montanyosa al mitg de Shikoku,fins el poble de Koboke. La zona es super frondosa i verda. Visitem Chiiori, una casa de 300 anys d'antiguitat, comprada i reformada per un america per conservar-la a la manera tradicional, amb el sostre de palla i l'interior ennegrit del fum de tants anys. Esta situada adalt de la montanya, el paissatge es perfecte i la casa un somni fet realitat.

divendres, 12 de setembre del 2008

2-9-08





Seguim cap al sud fins que acava la via del tren i seguim en bus fins la platga d'Ikumi. Una platja famosa pels campeonats nacionals i intrernacionals de surf. Al sud de Shikoku es formen molts tifons que fan grans onades ideals pels surfistes. Per sort fa bon temps, i la idea dels tifons no ens fa gaire gracia, ja que ara es l' epoca de que es formin.
Esta plagat de surfistes i m'animo a fer un curset d'un dia amb unes japoneses -- la teoria en japones ;-)))), per provar aixo del surf, pero en tot el dia logro posar-me en peus asobre de la taula 3 vegades i logro tenir els meus 5 segons de gloria surfera al final del dia , reventat d'intentar-ho,!!!! ja comenco a tenir una edad!!!!. Pero faig amiguetes japoneses, i ens fem la foto de rigor amb els dits amb senyal de victoria, no se perque, pero tenen el costum de fer el signe en totes les fotos que es fan, aixi que segueixo el japan style. Tenia idees del que podia pasar durant el viatge ,pero un curset de surf al Japo, no ho hauria pensat en la vida. Es la gracia de la improvisacio.

1-9-08



Seguim la costa cap al sud i arribem a Hiwasa,, un poble de mar que te unes de les platges on venen les tortugues marines a posar els ous. Tambe veiem els primers pelegrins seguin la ruta del 88 temples sagrats. Una ruta classica de mes de mil anys d'antiguitat, seguint els passos de Kobo Daishi , que segons la historia va conseguir la illuminacio a Shikoku. La ruta a peu pel 88 temples es d'uns 1400 km voltant tota l' illa i es necessiten un parell de mesos per completar-la sencera. Nosaltres visitarem tan sols alguns dels temles. La nostra idea es veure i viure uns dies el Japo comu, apartat de les rutes turistiques i de les multitus de Honshu.

dijous, 11 de setembre del 2008

31-8-08




31-8-08



Per fi tornem a veure el sol. La diferencia de temperatura amb les montanyes de Nagano es molta i fa bastanta calor , pero el bon temps no te preu. Visitem Naruto, i els seus remolins. Quan puja i baixa la marea, es formen uns remolins enormes que es poden veure desde el pont.

29-8-08



Trens i mes trens i arribem a Tokushima, al nor-est de l'illa de Shikoku. En tres setmanes he pujat a mes trens que en tota la meva vida. El que mes m' ha sorpres dels trens es que estan peraltats a les curves i quan va rapid i s'inclina de debo, la sensacio es molt curiosa.

28-8-08


Per la nit ens tallen el sashimi devant nostre ,mmmmmm!!!!

29-8-08



Estem cansats de tanta pluja i com que la previsio del temps es millor cap el sud de Japo, decidim no anar cap a Hokkaido, la gran illa del nord, canvien radicalment de plans, i marxem cap a Shikoku, l'illa dels 88 temples sagrats al sud del pais. Ens despedim de l'Ichiro ,que ha estat mes que amable amb nosaltres.
Japo es el pais dels detalls. Detalls en tots els aspectes de la vida.Tenen detalls en el sentit practic de la vida, com els lavabos, les ajudes per minusvalies, tant per les persones cegues com pels minusvalids en cadira de rodes. Hi ha botons baixos en tots els ascensors, indicacions en braille a tot arreu, a les barandilles del metro, a les llaunes de beguda, indicacions sonores als semafors.Tenen detalls amb el client que em sorprenen moltissim, els revisors del tren saluden amb una reverencia a cada vago, abans i despres de de demanar els tickets. Detalls d'ordre a les estacions de tren, l'estacio abarrotada de gent i tothom en files esperant al lloc correcte. Els dies de pluja , quan arribes als llocs, tenen una maquineta on fiques el paraigues i te l'enfunda en una bossa de plastic. Zones de fumadors a tot arreu, no pots fumar a molts carrers pero tenen zona de fumadors a l'aire lliure.I als trens hi ha un vago per fumadors encara que no pots fumar a les estacions. Detalls als restaurants, amb les tovalloletes quan arribes, i si vas al lavabo, quan seus el primer que fan es donar-te una altra tovalloleta calenta. I sempre amb un somnriure amable a la cara. Detalls als hotels, la teva yukata plegada pel bany de la nit, la tetera electrica per tenir sempre aigua calenta,etc,etc....
I molts detalls personals amb nosaltres. Ens han acompanyat en cotxe desde l'estacio de tren al youth hostel, al veuren's perduts. Ens han acompanyat, caminant amb nosaltres mes de 10 minuts pel carrer fins arribar al lloc. Quan ens veuen amb la cara de perduts ,mirant el mapa d'una mega estacio, de seguida s'apropa algu dient-nos si necesitem ajuda i ens acompanyen a la parada de bus o ha trucar per telefon a l'hotel, per que si no parles japones, quan truques no hi ha manera......Detalls, molts detalls que no havia viscut mai fins ara, i que fan un Japo molt mes huma del que m'esperava.

28-8-08




Teniem pensat fer un petit treking per la zona del llac de Yudanaka, pero la previsio del temps es de pluja i decidim baixar a Obuse, una petita ciutat , famosa per que Hokusai, un famos artista japones, va treballar-hi els ultims anys de la seva vida. Visitem la exposicio de grabats i un local on fan degustacions de sake i ens expliquen els diferents tipus que elaboren i la correcta manera de veure'l.En teoria es pren amb un mica de sal a la ma, com si fos tequila, tenen quatre tipus de sal diferents, pero no ho hem vist en lloc pendre'l aixi.

27-8-08





Yudanaka esta en una regio de fonts termals al nord de Nagano.Te un parc on es poden veure monos salvatges, que estan lliures pero super acostumats als humans i gairebe els pots tocar. Tenen el seu propi onsen d'aigua ternmal i es una delicia veurel's banyar-se. Inclus tenen una camara en directe al onsen, si els voleu veure vww.jigokudani-yaenkoen.co.jp

divendres, 5 de setembre del 2008

26-8-08


Agafem el primer tren bala (Shinkansen), i pujem fins Nagano, a la montanya, i d'alli fins Yudanaka, un poblet on per casualitat arribem al ryokan del Hikiro , un japones que ens ensenyara la part mes amable del caracter japones i on dormim per primera vegada en un tatami i ens banyem cada nit en un Onsen, d'aigua calenta, que es una delicia. Començo a entendre perque viuen tans anys els japonesos..........

25-8-08


Per sort , els japonesos son com son i passen una maquina per aplanar el cami de baixada cada dia, que es de sorra, i encara que son tres hores de baixada, no te res que veure amb la pujada, que es per pedra i molt mes empinat. Sobre les tres de la tarda para de ploure definitivament i podem somriure i respirar tranquilament de nou. Pujar i baixar el mateix dia es realment molt dur, i molt mes si la pluja et tortura el cos i l'anima.

25-8-08


Per sort, para de ploure durant una hora aproximadament i ens dona un respir, pero despres hi torna i arribem al crater a la 13:30, despres de 6 hores, molt cansats, xops com dos "pollos" i gelats de debo,......pero hem fet el cim del Fuji!!!. L'observatori esta a 3770 ,pero no hi arribem ja que s'hi triga una hora mes, i hem de pensar en la baixada i arribar amb llum de dia, aixi que hem pujat fins 3700 mes o menys.

25-8-08


A les 10:30 arribem als 3200, pero no para de ploure ,esta super tapat i jo penso en deixar-ho estar, pero la Celine, que els te mes quadrats que jo, diu que hem vingut a fer el cim i que ella segueix......joder, la meva moral no em permet abandonar i que ella segueixi , aixi que pa arriba!!!!!

25-8-08


A les 7:30 iniciem l'ascens pensant que seran unes 4-5- hores de pujada i unes 2-3 de baixada. Pero el temps esta fotut i ens complicara molt la pujada.

24-8-08



A ultima hora de la tarda, depeja una mica i podem veure el cim tapat entre nuvols. Ens quedarem amb les ganes de veure la imatge del cono perfecte que es el Fuji, pero em contento imaginant-me al Mazinger Z volant per aqui . Visito un temple que hi ha a la cinquena estacio amb les tabletes d'oracio de fusta, que penjen en un tablo.