7-6-08

Dingboche- Lubuche( 4910). La jornada es mes dura per l'alçada que per les hores caminades. L'alçada tambe dispara el preu del menjar, de l'aigua(2-3 euros litre) i de carregar les bateries, tan de la camara com de la musica, (3 euros hora), evidentment cada cop venen de mes lluny els porters amb els queviures, i cobren mes a mes alçada.I la llum es de plaques solars i s'ho fan pagar. La dutxa tambe puja de preu, i el Pant ens recomana no dutxar-nos si tenim mal de cap, ja que el fred se't queda enganxat al cap mullat i el mal de cap aumenta. Jo ja fa dies que digestivament tinc problemes, i encara que em diuen que es normal, finalment ho paro, deixant de beure te , cafe, i sopes d'all (que l'all va be, pel mal d'alçada), ja que l'aigua que fan servir no la bullen, sino que tant sols la calenten, i m'estava castigant l'estomec.

A mitg cami , atravesem el santuari de l'everest, on hi han records de la gent que ha mort en la ascensio i esta ple de "monolitos", per demanar bona sort en la pujada. Nosaltres tambe en fem un. A partir del Santuari el cami es bastant lunar, i els yaks que ens trobem ja son dels ben peluts. L'ambientillo comença a fer-me respecte.

6-6-08

Decidim quedar-nos a 4400 , per aclimatar-nos millor. Aixi que caminarem alts i dormirem baixos. Pujem la vall del Nankar Tsang, fins on poguem, i tornarem a baixar.Pel mati tenim el primer dia despejat i disfrutem de les vistes del Tamserku (6685), i del Kantenga(6685).

Aprofitem per rentar roba, ja que ens quedarem una nit mes.

La parella tiren cap el camp base i nosaltres 2 amb el Pant,pujarem una mica el Nankar Tsang, tirem amunt unes 3 hores, a mi em fa illusio arribar als 5000, pero abans d'arribar al cim , sobre els 4900,tornem a baixar ja que es tracta de decansar i aclimatar-se i estem bastant cansats.

5-6-2008

Tengboche- Dingboche (4410). El fred que fa per les nits ja no m'agrada tant, no hi ha calefaccio, i quan li foto un glop, a l'aigua de la cantimplora pel mati, agafo conciencia de la temperatura que he dormit, mes freda que de la nevera....

El Pant, ens desperta a crits de "Mountains " a les 5 del mati, i veiem per primera vegada l'everest i el Lotse, pero mentre em vesteixo i agafo la camara, ja esta tapat.

Visitem el monastir abans de començar la jornada, i ens l'ensenya el monjo que aviem conegut la nit anterior,es petit pero molt curios. Estem caminant unes 6-7 hores cada dia, descansant a la meitat,mes o menys, per dinar alguna cosa.

Dinem a Shamare just quan atravesem els 4000 per primera vegada.

Aquest trekking es super popular i esta ple de llocs on poder dormir i menjar, el problema es l'alçada en la que camines i la Laura es queixa de molt mes mal de cap que jo, aixi que ens plantegem una parada de dos nits a Dingboche,a 4400, abans de pujar mes.

4-6-2008

Namche Bazar- Tengboche (3860). Al arribar al poble tinc el primer mal de cap, no es molt fort, pero jo en la vida he tingut mal de cap, aixi que hem sento una mica extrany. Provem per primera vegada el formatge de Yak, vindria a ser com un "manxeguillo". La produccio es molt petita i els nepalis no en mengen gaire ,per no dir gens, aixi que, fins hi tot diria que el pujen d'abaix, pels turistes.

A Tengboche hi ha un monestir i al Lodge on dormim,coneixem a un monjo, jove, i molt caxondo, que juga a cartes amb nosaltres, pero li fa veronya ensenyar les cartes i les amaga a sota la taula.

3-6-2008

Coneixem al James i a la Nadia, una parella jove, ell angles i ella eslovaca i quedem per pujar fins a 3850, per aclimatarnos. El lema a seguir de la aclimatacio, es "camina alt i dorm baix", aixi que pujarem i tornarem a dormir a 3400. Pujem fins un projecte japones de montar un hotel de luxe amb vistes al Everest, (els japos son la ostia, ), pero el dia esta tapat i ens quedem sense poder veure per primera vegada l' everest. Ja saviem que haviem d'arribar abans de Juny al Nepal per poder tenir els dies mes clars, pero ens vem entretindre mes del que teniem planejat, i vem voler entrar a Vietnam, aixi que ara paguem el preu amb nuvols. El monzon , ademes, diuen que ha arribat aviat,aquest any, aixi que ja ens avisen que pels matins a primera hora, estara despejat, depen del dia, i que despres es tapa, pero que de tant tambe podem tenir algun dia clar, aixi que pregarem a Santa Barbara perque no troni. El fred comença a notar-se, i jo ho agreixo molt ,ja que portavem 3 mesos de calor constant i m'adapto molt millor al fred.Ademes el poder dormir tapat i calentet , quan fa fred afora , no te preu, comparat amb intentar dormir amb calor i despertar-te suat.

2-06-2008

El segon dia caminem de Pakhding( 2610) a Namche Bazar (3440), on farem la primera aclimatacio, dues nits, per acostumarnos a la alçada. A mitg dia entrem en el parc Nacional de l'Everest (Sagarmatha Nacional Park), idespres de creuar el pont mes alt que trobarem en tot el trekking, els darrers 700 metres de desnivell, per aribar a Namche, ens mostren el que ens espera d'ara en endevant. No he fet mai alta montanya, fumo bastant, i ja no tinc 20 anys, aixi que tinc els meus dubtes de poder arribar al camp base a 5300 i pujar el kala Patthar a 5550, pero ilusionats estem , aixi que "pa arriba".

Un retrat del Rhana, que es encantador, llastima que no parla angles, pero ens entenem perfectament.

2-6-2008

La primera nit , a Pakhding, despres de sopar, surto a fora a fer un cigarret, i veig encara a porters caminant de nit, amb petites llenternes iluminant a terra. Fan el transport de Lukla a Namche Bazar, dos dies de cami. I al observar a un, que pasa just devant meu, al pujar dos esglaons que hi ha devant de la casa, veig que es tambaleja una mica i al cap d 10 metres, cau a terra , amb la carrega. Surto corrents a ajudar-lo a aixecar-se, pero es queixa de la cama i del cap, aixi que vaig cap a dins del guest house a demanar ajuda. Resulta que es un nen de 16 anys, petit com un tap de basa, que deu pesar uns 50 kilos i que esta carregant, dos sacs d'arros de 30 kilos cadascun. Ens explica que es la segona vegada que cau avui, i ens quedem super sorpresos. El fem entrar a dins, sopa uns fideus i arriba el company, que va amb ell, un adult , i ens explica , que el nen ha perdut el temps, amb els amics jugant a un joc nepali, i que se li ha fet de nit. Al dia seguent, ens el trobem pel cami i com que no pot amb la carrega, i esta tocat de les caigudes d'ahir, i nosaltres anem sobrats de pes, li demanem a un dels nostres porters que carregui un dels sacs i la Laura vol carregar la seva moxila. El guia no ho permet, i carrega ell la moxila, i el nen mes content que totes les coses. Pero el millor de tot, es que al cap de 4 hores de cami, la pujada final a Namche Bazar es super pronunciada, i ens el trobem amb una caixa de San Miguel, a sobre del sac d'arros, ja que s'ha trobat a un colega que porta 5 caixes(24 llaunes de 33= 8 kilos), i l'ajuda amb una caixa. El mon dels porters , capta tota la nostra atencio el començament del trekking.

2-6-2008

La vida dels porters es de lo mes dur que he vist mai.Els porters que es dediquen al turisme , en teoria et porten de 15 a 18 kilos "en teoria", perque durant el trekking, he vist de tot. Pero els que es dediquen a transportar mercaderies, de tot tipus, entre pobles, cobren per quilo portat, i es clar, per guanyar mes , porten tot el pes que son capaços de carregar,entre 60 i 70 kg,que son 2 sacs d'arros i el que pesa la cistella i el que portin de personal, i 90 kilos que es el maxim que ens han dit que duien. I lo mes animal que hem vist es el transport de les planxes dels sostres o les vigues de fusta, ja que els obliga a caminar encorvats fins la cintura, amb xancletes, i per camins entre 3000 i 5000 metres. Quan els veus, se't pasen tots els mals que puguis tenir per cansament o per mal d'alçada, amb les teves botes de montanya i la teva moxileta, amb 5 kilos com a maxim, que portavem nosaltres.

2-6-2008

Ens van recomenar una agencia de Kathmandu, i agafem un guia, el Pant, i un porter , que ens ajudi amb el pes, ja que pensem que a partir de 4000 metres no podrem carregar gaire pes.Pero ens obliga a dividir els 15 kilos que pot portar ell, entre els dos, i per mi es impossible portar tant sols 7 kilos , ja que entre la camara de fotos ,cargadors, sac de dormir, roba d'abric, etc, etc, porto 12 kilos, aixi que agafem un porter per cadascu, i he aqui l' equip de "la expedicio". El Rhana, te uns 45 anys, segons diu, pero jo diria que en te algun mes, i el seu fill , Umesh , de 18. El Rhana, porta el pes a la antiga, agafat del cap, i l'Umesh porta la moxila de la Laura a l'esquena.

1-6-2008

Comença l'aventura del camp base. Volem de Kathmandu a Lukla,en una avioneta nepali ,que fa bastant de respecte, a 2840 metres, per fer mes curt el Trekking, ja que sino hauriem de caminar mes de 25 dies i els 18 que pensem fer, ja ens sembla bastant.El primer dia es de baixada i alguna pujadeta, fins a Phakding, a 2610, unes 3 hores de cami.La cosa comença tranquileta i amb bon temps pero aixo tan sols acava de començar.

29-6-2008

Les nenes de la Kumari House , estan acostumades als occidentals i son super carinyoses.

29-6-2008

A l'endema ,tornem a veure al Toni, i faig la primera feineta. Han donat 1000 euros per llibretes a la fundacio i vol enviar fotos dels nens dibuixant les portades de les futures llibretes als donants. Aixi que estem el mati fent fotos i interactuant per primera vegada amb les nenes. Anteriorment tenia acollits nens i nenes, pero una llei de fa uns 2 anys, el va obligar a tenir separats nens i nenes i com que la majoria eren nenes , tan sols queda un nen actualment.

28-6-2008

Visitem la O.N.G. The direct help fundation(vww.tdhf.com) i xerem amb el Toni el seu fundador.Te uns 55 anys i fa 6 , que viu a Nepal, treballant en la fundacio. Te un Orfanat on te acollides nenes de les families mes desfavorides de Kathmandu.Apart d'altres projectes que desconeixem d'entrada. Li ferim la nostra cooperacio i demana com a minim 2 mesos per participar en algun projecte. A la web vaig llegir que necesitava un fotograf i li proposo de fer-ho. La feina consisteix en fer les fixes dels alumnes de la escola publica i privada d'un poblet que es diu Vaseri, a uns 150 km de Kathmandu, i on podem donar classes d'angles als nens tambe. Ens comenta que si volem fer algun tekking, que aprofitem ara que encara no han arribat els monzons, aixi que montem el trekking del camp base del Everest i ja veurem que fem quan tornem del trekking.

28-6-2008

Arribem a Kathmandu, i ens instalem al barri de Tamel, el meollo turistic de la ciutat. Es on estan totes les botigues , les 150 agencies de viatge per fer treking, tots els venedors ambulants de la pocio del tigre, dels violins de fusta,les tropecientas botigues de roba de montanya North Face falses fetes a xina,etc ,etc, tots els bars i restaurants occidentalitzats , on per fi puc disfrutar d'un bon cafe express, que la veritat trobo molt a faltar.Els carrers son molt estrets i sense asfaltar o asfaltats de fa 30 anys i la circulacio de motos i rickshaws es caotica i super rapida. Pero el ambientillo esta garantit i podem aprofitar els aventatges del lloc.

26-5-2008

Deixem Bangkok i ens dirigim cap a Kathmandu (Nepal), els Himalayes ens esperen!!!! Estem bastant excitats, per la visita a la O.N.G. The direct help fundation wvw.tdhf,es (ho escric malament pq si no el blog no deixa publicar enllaços), on volem fer un treball de cooperacio durant dos mesos i pel trekking que comencem dema de 20 dies per intentar arribar al camp base del Everest i tornar per la Vall del Gokyo.Aixi que fins d'aqui tres setmanes no sabreu res de nosaltres.

25-5-2008

Bangkok de nou.Veiem un Bangkok totalment diferent del que vem veure al Març. La primera vegada ens vem instalar aprop de Khao San, i vem visitar temples i la part antiga. Aquesta vegada dormim a Sukumbit i quedem amb el Xavi, un amic de Bcn que fa 3 anys que es va instalar aqui i ens ensenya una altra ciutat. Anem al cine amb ell i un amic seu i descobrim que als cines has d'aixecar-te abans del film i mostrar respectes al rei , mentre dura un petit anunci on es veu un troç de la vida del rei. Sembla rollo N.O.D.O , pero versio Tailandesa. La veritat es que se l'estimen moltissim al rei, inclus l'adora molta gent, ens comenta el Xavi. Veiem la ultima de l'Indiana Jones.Al dia seguent pujem per la nit al pis 62 de la State Tower, on hi ha un restaurant i un bar per fer una copa, molt pijo, pero que les vistes son espectaculars.

22-5-2008

El segon dia anem a una illa de les grans i fem una ecursio en bicicleta de montanya durant 3 hores. I a la tornada veiem que al vaixell ens han obert les bosses i ens han pres els diners que duiem amagats per una emergencia algun dia. D'aixo ens adonem per la nit quan ja no erem al vaixell i li expliquem al guia ,anem a la policia i ho denunciem pero diuen que teniem una caixa forta al vaixell i que es responsabilitat nostra, ens sentim com el guiri que va a bcn perque li han pres la cartera a la rambla. Despres ens comenten que pasa cada dia en molts vaixells. Aixi que ens han robat i nos jodemos,no es pot fer res mes que el pataleo. Es un lloc super turistic i es el pan de cada dia.La veritat es que ens hem relaxat masa en el tema de la seguretat, el primer mes anavem al tanto pero despres de tres mesos voltant , tenim la sensacio de que el mon es casa nostra i de estar sempre a casa i no es aixi!!!. La excursio ha estat preciosa, pero ens ha sortit molt cara!!.