El 29 per la nit fem un sopar de despedida. Nosaltres hem de creuar la frontera abans del dia 1 que s'acava el visat. Al Dan i a la Melisa ,la parella de Canadecs, els hi he agafat un carinyo especial, son encantadors.
dilluns, 12 de maig del 2008
29-4-2008
La familia trapizonda, va de visita a unes cascades. I ens fem unes fotos amb una parella de monjos.
28-4-2008
La noia , es una de les filles que ens fa de cambrera als bungalows, on vivim durant tres dies, mes simpatica que totes les coses, i que li dedico una foto.
28-4-2008
Deixem Pakse i ens dirigim mes al sud, tocant la frontera amb Camboja, una zona que es diu 4ooo islands. El grup de noies s'ha disolt, i hem conegut a la furgo que ens porta, al Veton(coata de 28 anys) i a la Samira(afroamericana molt caxonda), que s'uneixen al grup durant 3 dies a les illes.
26-4-2008
Tornem a arribar a Pakse, despres de 4 dies rodats. La experiencia ha estat inolvidable i m'he sentit mes lliure, que en cap moment fins ara durant el viatge.
26-4-2008
Un nen devant d'on estem aturats, un parell d'hores per la pluja, s'inventa una camara de fotos amb porexpant i em fa fotos a mi.
26-4-2008
L'ultim dia , es posa a ploure i ens hem de refugiar en un tenderete d'un poblet, on xerrem amb uns nois.
24-4-2008
Estem viatjant, un grup de 10, pero formem 3 grupets. Vem coneixer una parella de canadencs(francofons), molt trempats, que alhora volten amb una parella de francesos, les noies van totes juntes, i tots ells porten ciclomotors. El Jeff i jo som els unics que anem amb les 250, i formem el tercer grup.
24-4-2008
El segon dia anem direccio Sekong, uns 80 km. Com que la ruta del dia es curta, ens anem ficant per petits caminets en busca d'aventurilla.
23-4-2008
Ens anem aturant als pobles, i es curios com els porcs van sueltos i viuen com si fosin gossos. Van creuant el cami o la carretera i es el mes normal del mon.
San Jordi.
Comença l'aventura amb les motos. La zona que voltarem es diu el Bolaven Plateau, i esta aixecada uns 800 metres per sobre el nivell del mar, cosa que s'agraeix perque portem dies de molta calor. El primer dia fem uns 125 km, fins a Tha Taeng. Avui es San Jordi, i es la primera vegada en la vida, que estic fora de Catalunya el 23 d'abril. Imagino Barcelona i les roses, i sento nostalgia de casa.......
21-4-2008
Despres de dos dies a Vientiane, agafem un bus nocturn per fer els 700 km, fins a Pakse.Estem baixant Laos de nord a sud, seguint el riu Mekong. L'autobus te llits de 2 persones i al final un mega-llit per 4, on dormim amb el Jeff i la Mariana, una noia argentina, amiga de la Laura amb la que compartim uns dies de viatge. El Jeff, es un america, que porta 5 mesos voltant per asia, que vaig coneixer a Luang Prabang ,i amb el que planifiquem llogar unes motos de trial 250, per fer 4 dies de recorregut pel sud de Laos. Ell ja va llogar-ne una a Camboja durant 10 dies .
20-4-2008
Continuem el cami cap a Vientiane, capital de Laos.La ciutat no te gaire interes,i es molt petita per ser la capital d'un pais, pero podem disfrutar de petits capricis que fa dies que no tenim. Hi ha una pastiseria francesa, que fan uns croisants bonissims, i per les nits , el Jeff i jo, voltem per la unica disco que hi ha i que tanca a las 3, per que tots els bars tanquen a les 23. L'ambient es sorprenent i tinc la sensacio, que les discos es el lloc on em sento mes fora de joc, i que estic molt lluny de casa, tot hi que hi ha alguns turistes mes.
Tenen un arc de triomf, que segons em comenta el Jeff, van construir amb els diners que els americans, els hi havien donat per fer una pista d'aterratge. La foto es d'un monjo que visitava com nosaltres aquest arc de triomf.
17-4-2008
Durant el trajecte del riu, anem fent paradetes a tots els pendols, on tenen un xiringuito amb begudes i menjar, aqui ens conviden a xupitos.
dimecres, 7 de maig del 2008
17-4-2008
Arribem a Vang Vieng, poble de cami cap a Vientiane, i sense esperar res ,ens trobem un riu, on fem un tubbing super divertit, ja que apart d'anar baixant pel riu hi ha tirolines i pendols immensos per saltar a l'aigua.
dimarts, 6 de maig del 2008
15-4-2008
El dia 13 acava l'any. El 14 es un dia de trancisio, entre un any i l'altre, i el 15 comenca l'any nou.
El 15 mati comenco l'any a les 6 del mati, veient la proceso del monjos que fan cada mati per poder menjar, la gent els hi dona menjar i tb diners.
13-4-2008
A les 5 de la tarda el nostre estat es una mica lamentable, tinc els peus arrugats de tot el dia xops, menys mal que no hem de conduir i no ens fan bufar, i ens ho hem passat com autentiques criatures amb la guerra d'aigua.
13-4-2008
A l'altre vora del Mekong , es desarrolla la batalla de farina, i amb la sorra del riu fan uns totems per acavar i comencar be l'any.
13-4-2008
Agafo la camara 1 hora per la ciutat, i haig de tornar al gest house, a deixar tot el que porto a sobre, i quedarme sol amb una mica de diners en una bossa de plastic dins del banyador, perque no em respecta ningu la camara i es impossible mantenir-se sec si vols viure-ho d'aprop.
13-4-2008
Pero amb els anys , la cosa ha evolucionat, i avui en dia ,hi ha una autentica guerra campal, a tota la ciutat ,d'aigua tirada a cubells o amb gerres, i amb pistoles ,escopetes, etc, etc, d'aigua xineses, que fan que per mi sigui el cap d'any mes divertit que hagi viscut. La gent comenca a veure cervessa a les 10 del mati i fins les 6 de la tarda es una autentica bojeria de guerra d'aigua de tots contra tots.
13-4-2008
Comenca el cap d'any. Segons la tradicio, es tirava aigua a les figures del buda i a les persones per netejar els cosos, per acavar l'any be i comencar-lo net. Una senyora els hi tira aigua als monjos que fan una especie de proceso pels carrers de Luam Prabang.
12-4-2008
Els monjos budistes joves, tambe disfruten de la fira de cap d'any, jugant a petar globos amb els dardos.
12-4-2008
Li dedico una foto a l'arros, aqui 5 classes digerents que venen, per que ens em fem un fart de menjar-ne, i gracies a deu que m'encanta.
12-4-2008
Mercat al carrer.Aquests dies abans de la arribada de l'any nou, comencem a veure mes mercat que els dies anteriors i es nota que la ciutat s'esta omplin
t.
t.
12-4-2008
"Una imatge val mes que mil paraules". Estic super content amb la nova camara, (Nikon D200), ja ens comencem a entendre be, i la diferencia en prestacions amb la D100 antiga que tenia ,es enorme. Vaig dubtar abans de comencar el viatge, pero el canvi ha valgut la pena i espero desarrollar tot el que pugui sobre fotografia , que m'encanta, i poder plasmar una visio personal del viatge.
12-4-2008
Cascades a les afores de Luampra Bang. Aqui fent el tarzan , disfrutant com els nens......
11-4-2008
Mercat nocturn a Luang Prabang. Arribem 2 dies abans del cap d'any budista, que comenca el dia 13, ja que ens han avisat que per any nou s'omple la ciutat a tope i es paralitza tot el comerc durant 3 dies que duren les celebracions.
dimarts, 22 d’abril del 2008
8-4-2008
En la confluencia dels dos rius, hi ha la cova dels no se quans mils budes, (la veritat es que n'hi han moltissims, uns 2000?), hi on els nens intenten vendre ocells engaviats , per que els deixis volar i diu que porta sort.Pero tothom esta d'acord en no comprar-ne mai perque tan sols fomentes la captura dels pobres ocells , que us heu d'imaginar les voltes que donen els pobres per la gavia cap per avall,en les mans dels nens ,corrent tot el dia amb les gavies al demunt.
8-4-2008
Ens retrobem amb el Mekong, a primera vista. Al fons el riu Ou, que em navegat tot el dia, i que canvia de color , al barrejar-se amb el marron Mekong.
8-4-2008
Deixem Muang Noi, i Naveguem el riu Ou avall, per arribar a Luang Prabang, antiga capital de Laos on pasarem el cap d'any budista, per celebrar l'entrada a l'any 2551.
Durant aquests dies al nord, hem dormit tapats per la nit, cosa que hem agrait molt.
7-4-2008
Nens a la arribada del segon dia de treking. Hem suat de "lo lindo",las sanguijuelas ens perseguien literalment ,pero la experiencia ha estat bonissima.
6-4-2008
Primer dia de treking desde Muang Noi. Arribem a un petit poblat d'uns 100 habitants, on ens trobem als nois jugant a una especie de voleibol, que es juga tan sols amb els peus i el cap i una pilota dura i foradada.
dilluns, 14 d’abril del 2008
5-4-2008
Els nostres bungalows a Muang Noi.
Plena selva-jungla-montanya, a un s 100 km de la frontera xinesa.
El paisatge es sorprenent. Dema comencem un treking de 2 dies pels poblets de la vora.
4-4-2008
Navegant pel riu Ou, direccio, Muang Noi.
No es pot accedir per carretera, no hi han cotxes, ni motos. El riu es la unica via de comunicacio amb l'exterior.Veiem infinitat de petites barque pescant.Ens fascina la pujada pel riu. Te tota la pinta de que ens hi pasarem dies aqui.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
