dilluns, 12 de maig del 2008

20-4-2008


Continuem el cami cap a Vientiane, capital de Laos.La ciutat no te gaire interes,i es molt petita per ser la capital d'un pais, pero podem disfrutar de petits capricis que fa dies que no tenim. Hi ha una pastiseria francesa, que fan uns croisants bonissims, i per les nits , el Jeff i jo, voltem per la unica disco que hi ha i que tanca a las 3, per que tots els bars tanquen a les 23. L'ambient es sorprenent i tinc la sensacio, que les discos es el lloc on em sento mes fora de joc, i que estic molt lluny de casa, tot hi que hi ha alguns turistes mes.

Tenen un arc de triomf, que segons em comenta el Jeff, van construir amb els diners que els americans, els hi havien donat per fer una pista d'aterratge. La foto es d'un monjo que visitava com nosaltres aquest arc de triomf.

18-4-08


Nena, pels camins de Vang Vieng.

18-4-2008


Lloguem unes scooters, i voltem Vang Vieng.

17-4-2008


Durant el trajecte del riu, anem fent paradetes a tots els pendols, on tenen un xiringuito amb begudes i menjar, aqui ens conviden a xupitos.

dimecres, 7 de maig del 2008

17-4-2008


Arribem a Vang Vieng, poble de cami cap a Vientiane, i sense esperar res ,ens trobem un riu, on fem un tubbing super divertit, ja que apart d'anar baixant pel riu hi ha tirolines i pendols immensos per saltar a l'aigua.

dimarts, 6 de maig del 2008

15-4-2008


El dia 13 acava l'any. El 14 es un dia de trancisio, entre un any i l'altre, i el 15 comenca l'any nou.

El 15 mati comenco l'any a les 6 del mati, veient la proceso del monjos que fan cada mati per poder menjar, la gent els hi dona menjar i tb diners.

13-4-2008


A les 5 de la tarda el nostre estat es una mica lamentable, tinc els peus arrugats de tot el dia xops, menys mal que no hem de conduir i no ens fan bufar, i ens ho hem passat com autentiques criatures amb la guerra d'aigua.

13-4-2008


A l'altre vora del Mekong , es desarrolla la batalla de farina, i amb la sorra del riu fan uns totems per acavar i comencar be l'any.

13-4-2008




Agafo la camara 1 hora per la ciutat, i haig de tornar al gest house, a deixar tot el que porto a sobre, i quedarme sol amb una mica de diners en una bossa de plastic dins del banyador, perque no em respecta ningu la camara i es impossible mantenir-se sec si vols viure-ho d'aprop.

13-4-2008


Pero amb els anys , la cosa ha evolucionat, i avui en dia ,hi ha una autentica guerra campal, a tota la ciutat ,d'aigua tirada a cubells o amb gerres, i amb pistoles ,escopetes, etc, etc, d'aigua xineses, que fan que per mi sigui el cap d'any mes divertit que hagi viscut. La gent comenca a veure cervessa a les 10 del mati i fins les 6 de la tarda es una autentica bojeria de guerra d'aigua de tots contra tots.

13-4-2008


Comenca el cap d'any. Segons la tradicio, es tirava aigua a les figures del buda i a les persones per netejar els cosos, per acavar l'any be i comencar-lo net. Una senyora els hi tira aigua als monjos que fan una especie de proceso pels carrers de Luam Prabang.

12-4-2008


Tio-vivo a la fira.

12-4-2008


Els monjos budistes joves, tambe disfruten de la fira de cap d'any, jugant a petar globos amb els dardos.

12-4-2008


Li dedico una foto a l'arros, aqui 5 classes digerents que venen, per que ens em fem un fart de menjar-ne, i gracies a deu que m'encanta.

12-4-2008

Mercat al carrer.Aquests dies abans de la arribada de l'any nou, comencem a veure mes mercat que els dies anteriors i es nota que la ciutat s'esta omplint.

12-4-2008



"Una imatge val mes que mil paraules". Estic super content amb la nova camara, (Nikon D200), ja ens comencem a entendre be, i la diferencia en prestacions amb la D100 antiga que tenia ,es enorme. Vaig dubtar abans de comencar el viatge, pero el canvi ha valgut la pena i espero desarrollar tot el que pugui sobre fotografia , que m'encanta, i poder plasmar una visio personal del viatge.

12-4-2008


Cascades Luang Prabang.

12-4-2008


Cascades a les afores de Luampra Bang. Aqui fent el tarzan , disfrutant com els nens......

11-4-2008


Mercat nocturn a Luang Prabang. Arribem 2 dies abans del cap d'any budista, que comenca el dia 13, ja que ens han avisat que per any nou s'omple la ciutat a tope i es paralitza tot el comerc durant 3 dies que duren les celebracions.

dimarts, 22 d’abril del 2008

8-4-2008


En la confluencia dels dos rius, hi ha la cova dels no se quans mils budes, (la veritat es que n'hi han moltissims, uns 2000?), hi on els nens intenten vendre ocells engaviats , per que els deixis volar i diu que porta sort.Pero tothom esta d'acord en no comprar-ne mai perque tan sols fomentes la captura dels pobres ocells , que us heu d'imaginar les voltes que donen els pobres per la gavia cap per avall,en les mans dels nens ,corrent tot el dia amb les gavies al demunt.

8-4-2008


Ens retrobem amb el Mekong, a primera vista. Al fons el riu Ou, que em navegat tot el dia, i que canvia de color , al barrejar-se amb el marron Mekong.

8-4-2008


El sol s'amaga entre les montanyes, baixant pel riu.

8-4-2008


Deixem Muang Noi, i Naveguem el riu Ou avall, per arribar a Luang Prabang, antiga capital de Laos on pasarem el cap d'any budista, per celebrar l'entrada a l'any 2551.

Durant aquests dies al nord, hem dormit tapats per la nit, cosa que hem agrait molt.

7-4-2008


Tornem a trobar-nos amb el riu Ou, i baixem cap a Muang Noi.

7-4-2008


Nens a la arribada del segon dia de treking. Hem suat de "lo lindo",las sanguijuelas ens perseguien literalment ,pero la experiencia ha estat bonissima.

6-4-2008


Despres de la primera caminata,abans de dinar, ens banyem al riu amb els nens del poblat.

7-4-2008


Nen en el poblat del segon dia de treking.

6-4-2008


Primer dia de treking desde Muang Noi. Arribem a un petit poblat d'uns 100 habitants, on ens trobem als nois jugant a una especie de voleibol, que es juga tan sols amb els peus i el cap i una pilota dura i foradada.

dilluns, 14 d’abril del 2008

5-4-2008


Els nostres bungalows a Muang Noi.

Plena selva-jungla-montanya, a un s 100 km de la frontera xinesa.

El paisatge es sorprenent. Dema comencem un treking de 2 dies pels poblets de la vora.

4-4-2008


Navegant pel riu Ou, direccio, Muang Noi.

No es pot accedir per carretera, no hi han cotxes, ni motos. El riu es la unica via de comunicacio amb l'exterior.Veiem infinitat de petites barque pescant.Ens fascina la pujada pel riu. Te tota la pinta de que ens hi pasarem dies aqui.

3-4-2008


Estacio d'autobusos a Luang Nam Tha.Estem pujant pel nord de Laos cap a Muang Noi, on volem fer un treking i despres navegar per un afluent del Mekong (el Ou), per arribar a Luang Prabang, antiga capital de Laos que tenen considerada com la mes bonica ciutat del sud est asiatic, ja que era colonia Francesa i l.arquitectura colonial es present a tot arreu.

1-4-2008


Mercat a Laos.

Ens impacta molt , el canvi ,de Tailandia, un pais super turistic, amb perfectes comunicacions, facil de viatjar, amb un Laos ,que es troba entre dos paisos, Xina i Tailandia, que estan emergent, a un ritme acelerat. Laos, es retrocedir en el temps i tornar als anys 40 o 50. Em recorda el Nepal, que vaig visitar al 95, on la gent ,transporta la mercaderia agafada a la front amb una cinta i on veus molts, pero molts nens pel carrer a totes hores, i treballant en tota clase de negocis,que no van a l'escola, cosa que no veiem a Tailandia. A mi ,la veritat, m'encanta retrocedir en el temps, es magic.

1-4-2008


El Mekong!!! per fi arribem a la frontera.Creuem amb les dues Laures.La nova Laura es una noia de Murcia, que porta 5 anys voltant pel mon.I em comenta ,que encara no s'ha cansat.
A l'altre vora del riu, Laos.

1-4-2008


"Gate to Indochina". 1 d'Abril, hem de creuar la frontera amb Laos ,per que el visat ens caduca el dia 1, aixi que cap a Laos que hi falta gent!!!!.
Fem una mica el "stupid turist" a la frontera i paguem a un paio que va anar de llest, molts mes diners per un bitllet de bus cap a Huay Xai, del que deviem, pero com que el bus surt 2 hores mes tard, torno a la frontera per reclamar ,ja que haviem pagat el bitllet dels 7 junts, i gracies a deu, recuperem els diners, que no eren res (al canvi uns 20 euros), pero aqui 20 euros es una pasta amb la que pots viure 2 dies, el sou base d.un que treballi a laos es d'uns 150 euros almes aixi que, entrada triunfal al comunisme Laosia.(Haig d'aclarir que despres d'aquest incident a la frontera , la gent de Laos que ens hem trobat , es un encant, i a ningu se li acudeix, tocar res nostre, i es un Pais per visitar-lo amb tota la tranquilitat del mon, pero a tot arreu hi ha llestos ,que si ti fixes una mica, es veuen a venir.)

30-3-2008


A Pai, un poblet al nord de Chiang Mai, coneixem a la Nicole, i a una parella d'alemans, amb els quals en anem trobant i despedint durant els primers 10 dies d'Abril, pel nord de Laos.

28-3-2008


28-3-2008


Visitem els temples de Chiang Mai.

27-3-2008


I fent el turista pasen aquestes coses, que l'elefantet es pensi que el teu bolso es per menjar!!!!!I tinguis problemes seriosos per recuperar-lo!!!!!

27-3-2008


"Pepito Piscinas y señora" tambe fan el turista de tant en tant. (En honor a la Anna i a la Naiara). Aqui en un passeig per les afores de Chiang Mai.
"

26-3-2008


S'ha acavat la platjeta. Montem al tren nocturn, on dormim en lliteres ,direccio Chiang Mai , zona mes montanyosa, al Nord de Tailandia. La experiencia del tren nocturn ,amb la seva policia, la seva cuina i la vida que tenia el vago cafeteria, una experiencia nova per mi, i super recomenable.

26-3-2008


Vaixell cap a Khosamui, on anem per pujar de nou cap a Bangkok. Estavem tan agust a Tonsai que ens hem saltat la illa de Kho Pangan i la festa de la lluna Plena. La de Tonsai va ser preciosa cremant fanalets i fent-los volar amb llum interior en plena nit ,demanant un dessitg i viatjar cap a les estrelles......

18-3-2008


Olle Jeppsson.L.autor de la foto amb el tauro. Va venir a Tailandia per ajudar despres del sunami, i si va quedar. Ara treballa com a guia de submarinisme a les illes Similans. Podeu veure mes fotos seves de les inmersions d.aquests dies a www.flickr.com/photos/ollej/

18-3-2008


Immersio a les illes Similans. Baixem 37 metres i veiem 2 Taurons!!!!!!. La foto es amb un Tauro lleopard de 2 metres, que son mes pacifics i tranquils que el gris ,que va fugir de seguida!

14-3-2008


En Rain i l.Ozzy en les nits de Tonsai.

Hi havia un fum estrany en l.ambient que ens posava els ulls vermells ;-)

10-3-2008


Posta de sol a Railey, platja al costat de Tonsai.

9-3-2008


6-3-08 . Volem Bangkok-Crabi i voltem per les illes, per començar el viatge amb tranquilitat , sol i platja per poder-nos relaxar, despres de l.estress de l.ultim mes a Barcelona, per tots el inconvenients que van surgir abans de marxar.
En un dels vaixells, de les illes, vem coneixer a la Arantxa, una noia basca, que ens parla d.una platja meravellosa on hi ha estat ella una setmana TONSAI BEACH. Bungalow baratets ,roca per escalar, amb l.ambientillo de gent cumba i escaladors, i ens ho pinta tan maco que decidim anar.hi.
10 dies ens hi vem pasar i ens vem desestressar del tot. Recordo cada dia a la mare dient allo de "si aixo es guerra que no vingui la pau".

Bangkok 5-3-08

5-3-2008


La comunitat musulmana a Bangkok es minoritaria.Pero els ulls de les dones per la nit, son impressionants.

dissabte, 12 d’abril del 2008

GRACIES.


Hola a tots: familia, amics, companys de feina, companys de viatge, etc..etc....

Despres de 5 setmanes de viatge, hem parat a Luang Prabang (Laos), on hi estarem una setmana, ja que del 13 al 15 d.abril es el nou any budista 2551 , i per fi puc aturarme uns dies per comencar el Blog , i penjar algunes fotos.

Primer de tot , i abans que res, volia agrair a totes les persones, que m.han ajudat a que aquest projecte de viatge sigui per fi ,una realitat. A tot l.equip de la botiga, que fan que el negoci pugui funcionar sense mi, sobre tot a la Berta,que va acceptat la responsabilitat de portar-la, i em va animar a tirar endevant el projecte, ja que sense el seu suport , no hagues estat possible.Gracies tambe a tota la familia i amics ,que m.han ajudat amb els preparatius i que tambe fan de suport logistic, pels incovenients que van surgint durant el trajecte.I estic molt agrait tambe, a tota la clientela que compra a "Can Marti Carles", i que amb la seva fidelitat setmanal, fan que el meu somni ,de ja fa molt anys, sigui una realitat. MOLTES GRACIES A TOTS DE TOT COR!!!!!!!!!!
CARLES.