28-10-08

28-10-08

Marxo cap a Pokara, on he quedat amb el Bert i la Amber per fer un petit treking i on faig realitat el meu regal d'aniversari, un vol de montanya en ultralleuger pels himalayes. El temps es perfecte i tenia moltissimes ganes de poder disfrutar del Nepal en tot el seu explendor. Al Juny el temps sempre estava una mica tapat. M'he emocionat durant el vol, he donat gracies per poder disfrutar d'aquest espectacle que son aquestes montanyes despres de la sortida del sol.Ha estat una de les millors coses que he fet durant el viatge i una de les 10 millors activitats que he fet a la meva vida. He vist platges meravelloses a thailandia, pero la majetuositat del Machhapuchhre i dels Anapurnes amb aquest temps i volant per sobre dels nuvols , ha estat com estar molt aprop dels deus.

26-10-08

I de les coses que m'han sentat pitjor es el no poder-me despedir del Raju i que m'entengues. Es un noi amb algun tipus de deficiencia mental, que viu a la casa Machhapuchhre. El van recollir del carrer i ningu sap ni d'on ha sortit ni quans anys te, el van abandonar. Es super carinyos i pacific, i va ser dels primers que em va fer sentir util , quan estava bastant perdut al començament de estar aqui. No parla gens d'angles ni jo gens de nepali, pero ens hem entes a la perfeccio. Al començament va ser complicat per mi perque ha estat la primera vegada a la vida que m'he relacionat amb una persona amb una deficiencia psiquica, pero en pocs dies ja erem amics. La despedida ha estat un "good bye brother" i fins dema , que ningu sap quan sera. Li he enmarcat la foto del tobogan amb un gran marc verd de paper perque se la possi a l'habitacio i li ha encantat.

26-10-08

El meu "amor" al projecte ha estat la patufa de la casa Machhapuchhre. Es la que sense saber-ho m'ha donat el carinyo i calor huma que tan reconforta. Presumida com ella sola, li encanta que li facin fotos i no para de demanar-te'n. Es un sol.

26-10-08

Pero la meva sister preferida de la casa ha estat la Nerida, Australiana de 30 anys, treballadora social amb nens desde fa anys, que ha vingut per 3 mesos al projecte i que es la flower-power de la casa. Ha tingut molta paciencia amb el meu angles i jo intentant entendre el seu accent australia i amb la que he compartit molts matins a les cadires del exterior de la casa, amb el cafe i el primer cigarret del dia.

26-10-08

Tambe els hi vull dedicar una fotillo, al Doc, irlandes de 30 anys ,que porta una pila de mesos al Nepal i que te intencio de obrir algun projecte personal aqui . A la parella de francesos Michael i Bernie, que han estat un any i mitg voltant per Australia i a la Selina amb la que m'he passat els tres dies a Gorje.

26-10-08

Els meus dos companys de la casa Machapuchhre, el Marcus i la Galet, amb els que he passar mes temps. Amb el Marcus es amb el que mes he conviscut de la casa ja que ademes era company d'habitacio.

26-10-08

Un peto ben gros per la Indu, la "didi" que m'ha fet de mami durant tres setmanes.

26-10-08

Em despedeixo de la gran familia i del projecte Umbrella. He estat tan sols 3 setmanes i ha estat mes una llarga visita que una cooperacio, pero m'he fet la idea del que es un projecte d'aquest tipus i d'aquest tamany. Treballar al Nepal amb gent local no es facil. Es una lluita constant, en molts aspectes.Treballant en la traduccio de la pagina web en les oficines he vist al Jackie molts dies del nervis, amb problemes amb el nou govern, amb problemes amb els treballadors. Han passat una mala epoca, perque van tancar dues cases d'acollida on es feia trafic de nenes i nens. I evidentment la gent que es beneficiava d'aquest negoci es van convertir en enemics d'Umbrella i van atacar la organitzacio, desprestigiant-la amb falses acusacions, etc, etc. Per un altre banda els voluntaris com a maxim poden estar 5 mesos al pais, amb lo qual portar una organitzacio amb 300 nens i amb nous voluntaris cada 2-3 -5 mesos es un treball afegit, i la gent local que treballa al projecte te les seves limitacions a nivell d'idioma, de coneixements informatics, etc. El "nepali" en general, pel que m'han explicat els encarregats dels tres projectes que he visitat, et seguira en el teu projecte, pero no li demanis improvisacio, perque no s'en surten gaire be. La diferencia de cultures i d'entendre la vida es enorme i provoca aquestes diferencies alhora de treballar plegats.

Pero en el fons, es pels nens que es fa tot, i aqui ells son feliços, son una gran familia i estan acollits, ben alimentats, sans, ben vestits i escolaritzats, que es el mes important i pel que val la pena tota la feina feta i per fer.

Em despedeixo de cuina-menjador de la casa i de la nevera a la que afegeixo unes quantes fotos de record.

25-10-08

25-10-08

Com que estic fotut de l'esquena , no torno amb el bus cap a Kathmandu ja que el perdem pel mati i s'ha de caminar dues hores fins l'altre poble. Em quedo amb el Jackie , el coofundador del projecte i de fet l'encarregat de tot , i una petita comitiva que han vingut de visita, avui que es dissabte, el dia festiu, amb un nissan patrol, i tornare amb ells a la tarda. Tinc la oportunitat de visitar el lloc de la nova clinica, les escoles, unes instalacions de panells solars noves, i les obres dels forats per instalar el bio-gas. Tambe xerro amb el Jackie i em sorpren cada cop mes. Sento molta admiracio per aquest home, per tot el que esta fent aqui. 65 anys, rastes blanques, i un cor que no li cap al pit. Esta acollonit amb la crisis mundial, perque el primer lloc on les empreses i els particulars comencen a reduir gastos en cas de crisis es en les ajudes a O.N.G. i projectes humanitaris. Es molt curios com pot arribar a afectar el que passa a l'altre part del mon, a mils de kilometres d'aqui. I seria una putada molt gran per tots aquests nens que el nou projecte es quedes sense finançament. Aixi que si us sobra algun euro, per poc que sigui, per ajudar aquest projecte, aquest home i tots els nens us ho agrairan moltissim. Si voleu fer alguna donacio ho podeu fer a vww.umbrellanepal.org

24-10-08

Cada mati venen uns 90 nens a esmorçar el classic dalbat a la casa, i despres marxen tots junts cap a l'escola. Aquestes son les dues esoles actuals de Gurge.

23-10-08

Gurge es un petit poblet a us 50 kilometres al nord de Kathmandu , a gairebe 2000 metres d'alçada, en un paissatge increible , on al gener del 2009 , es començara a construir la nova casa d'Umbrella per 500 nens, una escola i una clinica. Tots els 320 nens que actualment estan a Kathmandu vindran a viure i el projecte es trasladara aqui. Sense la contaminacio de kathmandu, tot centralitzat en una casa i una escola, i en aquest ambient, el projecte millorara el 100%. Adalt d'aquesta montanya estara la casa i l'escola i acollira nens de les dues valls.

22-10-08

Per primera vegada durant el viatge he estat fotut. El 22 al mati estava sentat en unes cadires que hi ha a la porta de la casa de voluntaris i al tossir fort, em va produir una punxada a la base de la columna vertebral, que em vaig quedar clavat. En principi vaig pensar que no era gaire important pero per la nit no vaig poder dormir de les punxades quan em movia. El 23 vem marxar cap a Gurge, amb la Selina, per visitar el nou projecte d'Umbrella ,pero no podia ni caminar del dolor a l'esquena i em vaig passar dos dies estirat al llit ,ben fotut. Despres d'una setmana amb antiimflamatoris i massatges tinc molesties pero les punxades han desaparegut.

21-10-08

S'apropa la festivitat del Tihar, i la Gelet fa uns pastissets de xocolata pels nens i jo compro uns quans petardos per disfrutar una mica amb els nois. Em trec les ganes que vaig tenir per San Joan de tirar-ne algun.

20-10-08

17-10-08

Amb uns quants nois que encara no han començat l'escola , formem l'equip del "verano azul nepali" i lloguem unes bicis per fer una volta pel barri de Swoyambu . Pel cami ens trobem un edifici en construccio , on a falta de grues, amb 22 persones solucionen el problema de pujar el ciment!!.

15-10-08

El cami a l'escola es de 20 minuts caminant i tots van en una fila enorme. Adalt a la dreta es veu el Monkye Temple i al peu de la montanyeta es on estan totes les cases. Amb el Marcus assistim a una classe dels mes petits i es una pena el estat en que es troben les classes. Son super petites i no tenen practicament res de mobiliari. Trobo absurd els diners que fan servir per tanta corbata i uniformes i el poc que inverteixen en les escoles. Com diu el Toni, es una pena ,que un pais que podria ser com Suissa i que estigui en aquest estat. Amb el nou govern sembla que comencen els canvis, pero aquest pais li fan falta molts anys i moltes reformes, per funcionar una miqueta com Deu mana.

Per la nit fem una festa de despedida al terrat. El Fred , frances de 30 anys , s'en va despres de 2 mesos i mitg al projecte, es el que toca la guitarra. L'ambient a la casa es molt ric, perque trobo que la majoria dels cooperants son fortes presonalitats, gent inconformista, una mica bohemia i amb un gran cor. Estic coneixent un tipus de gent molt interessant , que fins ara no m'havia trobat mai a la vida.

14-10-08

Fa uns dies que estic provant amb el blanc i negre, i els resultats m'agraden molt, es una fotografia molt mes creativa i romantica. Vaig veure unes fotos del Doc dels nens en B/N i em van encantar. Aixi que estic experimentant en un nou mon que fins ara no havia provat. Vaig haber de canviar l'extensio de les fotos de la camara perque ja he disparat 9.999 fotos en 7 mesos i n'he publicat 630 al blog. Em paso moltes hores a l'ordinador retocant, practicant i aprenent.

14-10-08

S'ha acavat la festivitat i la meitat del nois de la casa comencen de nou el cole. Segons a quina escola vagin, fan mes o menys vacances. Pero !!!!que guapos que estan amb la corbata i repeinaos!!!!! Ara entenc perfectament a les mares que se'ls hi cau la baba portant els nens al cole.

13-10-08

37 YEARS YOUNG. Es el meu aniversari i es fa extrany tan lluny de casa i sense bufar espelmes amb la family. Pero rodejat de juventut i de nens em sento com als 25 ;-))). Pero es sempre un dia de reflexio i asumeixo amb pena, que ja es ,,mes o menys, la mitad de la meva vida , perque als 74 segur que estare per l'arrastre. El tema de l'edad i de la mort esta sempre present a la meva ment i es el que mes em motiva a aprofitar el temps que em queda de vida. Es una autentica PUTADA ,que el meu cos es comenci a denigrar i que arribara un moment, d'aqui no molt, que ja no podre fer el que em vingui de gust. I l' evidencia de que un dia em morire, i adios muy buenas, em recorda que 70-80 anys de vida esta molt be , que es un regal de l'univers, i no es pas poc temps, pero que passa super rapid , i que ja cal que aprofiti, perque no em perdonaria mai abans de morirme allo de: a mi m'hagues agradat fer algo mes a la vida o ara ja es massa tard per fer-ho. Aixi que em recordo que tots tenim tan sols: Un temps de vida amb data de caducitat, un Planeta precios en el que vivim, i molts somnis i illusions per complir, que tenim la responsabilitat de respondre, per poder sentir-nos feliços i realitzats.

Apart de la depre per l'edad i per l'angoixa que començo a sentir a l'estomec per la tornada a Bcn en 6 setmanes, el millor regal que he rebut es , el poder haber disfrutat d'aquest temps que m'he "comprat" aquest any. Perque per mi , el "temps", es el millor que es pot comprar a la vida, ni motos , ni coches , ni pisos, ni res material ens emportarem d'aquesta vida quan morim.

Per celebrar-ho, anem a la bolera uns quants voluntaris i bufo un llumi, per demanar un dessitg, en una pila de pastisets de xocolata.

I per acabar el dia el Doc ens toca unes cançons amb la seva guitarra i la seva profunda veu irlandesa a la casa. He passat un bon dia d'aniversari, pel mati m'he regalat una sessio de 2,5 hores de massatges, reflexologia i un massatge que fan amb oli calent a la front durant 30 minuts, que m'han deixat "estupendo".

I moltes gracies a tots els que us heu recordat de mi avui, amb missatges i trucades, per fer-me

sentir aprop de casa.