dissabte, 31 de maig del 2008

26-5-2008


Deixem Bangkok i ens dirigim cap a Kathmandu (Nepal), els Himalayes ens esperen!!!! Estem bastant excitats, per la visita a la O.N.G. The direct help fundation wvw.tdhf,es (ho escric malament pq si no el blog no deixa publicar enllaços), on volem fer un treball de cooperacio durant dos mesos i pel trekking que comencem dema de 20 dies per intentar arribar al camp base del Everest i tornar per la Vall del Gokyo.Aixi que fins d'aqui tres setmanes no sabreu res de nosaltres.

25-5-2008




Bangkok de nou.Veiem un Bangkok totalment diferent del que vem veure al Març. La primera vegada ens vem instalar aprop de Khao San, i vem visitar temples i la part antiga. Aquesta vegada dormim a Sukumbit i quedem amb el Xavi, un amic de Bcn que fa 3 anys que es va instalar aqui i ens ensenya una altra ciutat. Anem al cine amb ell i un amic seu i descobrim que als cines has d'aixecar-te abans del film i mostrar respectes al rei , mentre dura un petit anunci on es veu un troç de la vida del rei. Sembla rollo N.O.D.O , pero versio Tailandesa. La veritat es que se l'estimen moltissim al rei, inclus l'adora molta gent, ens comenta el Xavi. Veiem la ultima de l'Indiana Jones.Al dia seguent pujem per la nit al pis 62 de la State Tower, on hi ha un restaurant i un bar per fer una copa, molt pijo, pero que les vistes son espectaculars.

22-5-2008



El segon dia anem a una illa de les grans i fem una ecursio en bicicleta de montanya durant 3 hores. I a la tornada veiem que al vaixell ens han obert les bosses i ens han pres els diners que duiem amagats per una emergencia algun dia. D'aixo ens adonem per la nit quan ja no erem al vaixell i li expliquem al guia ,anem a la policia i ho denunciem pero diuen que teniem una caixa forta al vaixell i que es responsabilitat nostra, ens sentim com el guiri que va a bcn perque li han pres la cartera a la rambla. Despres ens comenten que pasa cada dia en molts vaixells. Aixi que ens han robat i nos jodemos,no es pot fer res mes que el pataleo. Es un lloc super turistic i es el pan de cada dia.La veritat es que ens hem relaxat masa en el tema de la seguretat, el primer mes anavem al tanto pero despres de tres mesos voltant , tenim la sensacio de que el mon es casa nostra i de estar sempre a casa i no es aixi!!!. La excursio ha estat preciosa, pero ens ha sortit molt cara!!.

21-5-2008




La Bahia de Halong es espectacular, amb mes e 2000 petites illes que formen el conjunt.Agafem un vaixell i dormim una nit a bordo. Compartim els dies amb 3 australians, una parella i el cunyat ,amb els cuals fem una mica l'animal a lhora de banyar-nos, saltant desde adalt del vaixell.

El temps segueix sense acompanyar gairen i esta bastan tapat.

20-5-208


Tornem amb tren cap a Ha Noi i agafem un bus cap a Halong Bay.

17-5-2008





Fem una caminada per Sapa, veim el mercat, i l'ambient dels voltants. Tenen tot el terreny super aprofitat i al contrari que Laos que era montanya verge , aqui tenen la necesitat de plantar i treballar la terra per molt inclinada que estigui, i tenen la montanya a petites terrases que llauren amb els bufals.Llastima del temps que no acompanya gens.

17-5-2008


Com que disposem de 10 dies, abans de volar cap a Nepal, i no tenim ganes de perdre temps i barallarnos amb els vietnamites agafem dos tours ,per visitar Sapa, 4 dies i despres 4 dies mes per fer Halong Bay i un dia per Ha Noi.

Pujem cap a Sapa ,en tren i el temps no ens acompanya gens durant els 4 dies, plou cada dia i jo aprofito per fer el blog i descansar. Fa fred i plou pero l'ambient de montanya i el paissatge ens refresquen les idees i ens recorda el nord de Laos que esta aqui al costat, estem a 20 km de la frontera xinesa.

16-5-2008


Pujem uns altres 1000 km cap el nord i arribem a Ha Noi, capital de Vietnam. El caos circulatori es el mateix que a Saigon. La estrategia vietnamita de portar-te on volen i no a on vols anar tu, segueix i ens barallem amb el taxista pq ens porti a l'hotel que volemn i no al del seu colega. Pel movil truquen a l'amic i li diuen el nom de l'hotel que vols anar tu i quan arribes , et diuen hello! welcome to "TAL" hotel, amb el nom del que volies tu, o si no, posen noms als hotels iguals que als que va la gent normalment i quan arribes et penses que estas a lloc i resulta que estas a una imitacio de l'hotel on vols anar tu, !son la ostia!pero com que ja anavem avisats no caiem en la trampa. la ciutat es interesant i maca, i trobo inclus una xarcuteria francesa "le coixont d'or", i em foto un entrepa de pernil dolc amb formatge!!!! Ummm!. Com tira el record de l'ofici i la olor de l'embotit!!!! Em sento com un dels "guiris" que venen a la parada a fer-se entrepans a Sta Caterina.

15-5-2008


Aquest poble vietnamita, esta ple de botigues de roba feta a mida. Tothom es fa trajes, vestits, etc,etc, per 4 duros i ho envien cap a casa.Els Canadencs que ja haviem passat per aqui ens ho van comentar. Jo em faig fer un banyador nou , i uns pantalons curts, que em van estupendos!!!!




14-5-2008


Paradeta al mercat de Hoi An. Amb la moto que tinc llogada em fico per dins el petit mercat, com fan els locals, es tota una prova de conduccio pasar pels pasadisos d'un metre entre paradetes, gent i altres motos!!!

dilluns, 26 de maig del 2008

14-5-2008




El dia seguent torno a la platja, tapeta de crancs al forn, caracolets i cerveseta per 2 euros, i una colla de nens vietnamites, que es un plaer fotografiar.

13-5-2008




Pont japones a Hoian i dos iaios encantadors.

diumenge, 25 de maig del 2008

12-5-2008





El Pacific, en la entrada del golf de Tonkin. La platja es inmensa i el mar i el vent estan bastant forts. Pero un xapuzon no me'l treu ningu, encara que m'avisen els pescadors, que no entri gaire dins perque les corrents son fortes i la veritat es que fa bastant de respecte.

Alquilo una scooter, i arribo fins aquesta platja llunyana on paso la tarda xerrant amb els pescadors, menjant unes cloisses i banyant-me amb aquest grup de nois.!Que be que s'esta a la vora del mar, una altra vegada!

11-5-2008


Hoi An. Pujem uns 1000 km, al nord de Saigon, per pasar 4 dies en aquesta petita ciutat a la meitat del pais ,on tornem a veure el mar i la platja, i on conserven molts edificis com fa 150 anys, en la zona antiga.Fins a Vietnam no haviem vist edificis d'estil oriental, i on tinc per primera vegada la sensacio de estar en una ciutat de l'orient antic

10-5-2008


Hi ha moltes noies , que van covertes del tot perque no els hi toqui el sol.Els guants son super curiosos.

10-5-2008


Tenen tambe un camp de tir, on es pot disparar bales reals , amb les armes usades a la guerra. Disparem 5 bales cadascu ,amb una AK47 i amb una pistola de 45mm. Uff!!!, quina sensacio mes heavy i quin soroll que foten.

10-5-2008


Visitem els tunels de Cu Chi, a uns 30 km de Saigon.Construits durant la guerra amb els americans, van foradar 200km de tunels sota terra, on s'amagaven durant els atacs, podien moure's per sota terra i on els hi van guanyar la partida als americans, estan super orgullosos de l'esperit lluitador vietnamita i de la seva victoria contra la "prepotencia" de la "superpotencia".
Els forats d'entrada eren de la mida vietnamita i si eren descoverts, els soldats americans, que eren molt mes corpulents que ells , no podien pasar pels tunels. Van foradar una extensio enorme que comunicava el nord de Saigon , amb la frontera Camboyana.

dilluns, 19 de maig del 2008

9-5-2008


A Saigon, dormim en el barri antic. Carrerons amb moltissima vida, les portes de les cases estan obertes, petites taules al carrer fan de menjadors pel veins, les motos pasen per tot arreu. Em recorda la Barcelona antiga de fa 70 anys, que ens explicaven els nostres avis, on la vida al carrer, deuria de ser semblant a aquesta.

diumenge, 18 de maig del 2008

9-5-2008


Saigon.6 milions d'habitants i mes de 3 milions de motos!!!!!. No us ho podeu imaginar!!.A Barcelona diuen que 400.000 motos son moltes, i la gent es queixa del transit. Aixo, es com un formiguer , tots circulant alhora, i no xoquen!!!!. A les cruilles no hi ha regles, tothom pot girar cap on vulgui, piten i piten i igual que els ocells quan volen tots junts, o quan veus la reaccio dels bancs de peixos ,movent-se tots alhora i no xoquen, aqui passa increriblement el mateix. Quan vols creuar el carrer, es la ostia!!!!, al cap de 2 dies ja ho savem fer, pero al principi fa molta por. Sencillament has de ser una formiga mes que pasa pel cami, has de caminar a ritme constant, no et paris que la cagas!!, i les motos ,tuk-tuks, , bicicletes, et van veient i es van obrint per pasar per la teva dreta o la teva esquerra, la sensacio es increible. A priori sembla un suicidi, pero quan has creuat 5 carrers, entens el sistema i no passa res. O fas aixo o sencillament ,no creues, i clar despres de 10 minuts esperant, no et queda mes remei que , o et tires al riu o et quedes a l'hotel. Per sort , hi ha algun semafor de tant en tant ,pero son l'excepcio que confirmen la regla.

8-5-2008


Entrem a Vietnam!! Ha costat molt decidir-se .Hem canviat d'opinio unes 5 vegades, que si si , que si no, durant tot el mes d'abril. Ens han donat tantes opinons diferents ,de vegades bones i de vegades tant dolentes,de la gent que l'havia visitat, que finalment decidim veure la aventura vietnamita amb els nostres propis ulls, per poder tenir una opinio personal.

El que tenim clar es que Vietnam , no deixa indiferent a ningu que l'ha voltat. El visitant que tant sols visita Vietnam, normalment esta encantat, pel contrast amb qualsevol pais del oest.Pero amb les persones que hem xerrat , que venien de laos , Camboya o tailandia, el problema per ells ha estat el tracte amb la gent principalment, ja que el vietnamita es molt menys simpatic i agradable que els paissos veins,i que mostra un interes descarat pels diners del turista, i que en la gairebe mateixa superficie de terra, Laos i Camboya son uns 6 millons d' habitants, on l'estres no existeix, i en canvi a Vietnam hi viuen 85 milions!!!!, i on per logica , el caos esta garantit. Aviam que ens trobem. El que tenim clar es que cadascu te una visio personal dels viatges , segons li hagi anat , durant la seva visita a qualsevol pais, i que nosaltres si no ho veiem no en podrem parlar amb coneixement de causa.Aixi que cap a dins, que si son 85 milions, i entrem dos mes , no es notara.....

8-5-2008


Adeu Mekong!! Ultima imatge del riu, desde l'autocar que ens porta cami a Saigon.Hem seguit el Mekong uns 1500 km, desde que el vem veure per primera vegada a la frontera entre Tailandia i Laos, el dia 1 d'Abril, fins Pnom Penh, el 8 de Maig. Neix al Tibet i el delta esta a Vietnam, i encara que tenim intencio de visitar-lo, finalment no ho farem, perque pujarem cap el nord de Vietnam.

8-5-2008


La Laura , en l'ultim dia de visita als temples.

4-5-2008


Les arrels dels arbres, amb el pas dels anys, s'han anat menjant literalment els temples.

Es amazing!!!

4-5-2008


Segon dia de visita als temples. Descobrim que tambe hi ha monjes budistes, no tant sols homes.Elles van de blanc i no de taronja com vesteixen els homes. I la seva vida monastica es diferent a la dels homes, encara que no acavem de entendre be, al noi que ens explica les diferencies.

3-5-2008


Temple de Angkor Thom. Desde 1992 ,el conjunt arquitectonic es va declarar patrimoni de la humanitat per la Unesco, son realment impressionants.

3-5-2008


Les 6 hores de bus, entre Pnom Penh i Siem Rip, han estat molt pesades, pero sen's pasen tots els mals, quan veiem els primers temples d' Angkor. Durant 3 dies visitem els principals , amb un tuk-tuk, perque les distancies entre temples son enormes. Hi ha uns 70 temples, en una superficie de gairebe 200 Km quadrats,El primer que visitem es el mes conegut i el millor conservat, Angkor Wat.

divendres, 16 de maig del 2008

2-5-2008


Nen, jugant amb una fulla , com si fos un vaixell, pels carrers de Pnom Penh, despres de la pluja.

2-5-2008


La ciutat es banstant lletja, i no te gaire interes, pero visitem una antiga escola convertida en presso, durant el regim de Pol Pot a finals dels 60, principis dels 70, on el poble Camboya, va patir de debo........

2-5-2008




A Phom Penh, ens plou bastant, pero la ciutat no s'atura, estan acostumats a treballar sota la pluja.

dimecres, 14 de maig del 2008

2-5-2008


I si a la botiga, ens han fet un encarrec gran de cistelles de mimbre,cap problema tampoc, sempre podem trucar a un colega, que ens ajudi amb el transport, si es que en la nostra moto no hi cap tot.

2-5-2008


O hem matat el porc i tenim que portar-lo al escorxador? Cap problema, el lliguem ven fort, que no caigui, i cap a l'escorxador. No puc imaginar-me la cara que fotria un urbano a Bcn , si veies aixo!!!!

2-5-2008


Una altra , de les coses sorprenents ,tant de Laos, com de Camboya com de Vietnam ,es tot el que arriben a transportar en els ciclomotors. Hem vist una mudanza, de mobles , armaris, taules, etc, en tres motos una darrera de l'altra, carregades com una furgoneta. . Aqui 4 en una d'elles. El maxim que hem vist es 5 en una moto, tres adults i dos nens. Es fantastic!. Com deia el meu avi, !Visca la llibertat!

1-5-2008


O la ja classica tapeta de cucaraches, ben torradetes!!!!!,

1-5-2008


O si ho preferiu, tenim uns pollitos fregidets exquisits!!!!!!!

1-5-2008


Viatgem en autocar direccio Phnom Penh, capital de Camboya. A Laos ja haviem trobat cucaraches fregides a les estacions de busos, pero aqui el sortit de tapes es mes gran. Us atreviu amb una tapeta d'aranyes fregides?

dilluns, 12 de maig del 2008

1-5-2008


Entrem a Camboya. Fem una tirada llarga amb autocar fins Crati, on volem veure els dofins del Mekong, sabieu que hi ha dofins de riu?. Aqui es un dels pocs llocs del mon que n'hi ha.
Com que ens hem entretingut molt a Laos i ja hem superat els dos mesos que li volia dedicar a aquesta zona i encara volem entrar a Vietnam. Decidim pasar rapid per Camboya, visitar els temples d'Angkor, i entrar a Vietnam per Saigon. El temps ens apreta una mica ja que m'agradaria arribar al Nepal abans que comenci el Monzon al Juny ,per poder fer els trekings amb bon temps.